Utopies Digitals

Després d’uns quants anys ensenyant periodisme digital, encara avui l’inici de curs té un cert aire d’aventura. En l’assignatura els alumnes jugaran amb un munt de tecnologies que evolucionen d’un any a un altre i cal pensar bé com integrar-les en les sessions. Per mi, la clau és posar l’accent en la producció informativa i explicar els estudiants que les tecnologies són un instrument per fer millor periodisme.

Amb l’experiència acumulada provant estratègies docents a la Universitat d’Iowa, aquest any m’atreviré a proposar els estudiants tarragonins que facin blogs periodístics especialitzats. Els demanaré una periodicitat mínima setmanal i els blogs seran un treball d’equip, amb tres autors que s’han de coordinar en els temes que tracten. Els blogs col·lectius augmenten la responsabilitat dels autors, que se senten part d’un projecte més gran que ells, i fomenten la discussió d’una estratègia de publicació que en blogs individuals pot ser més erràtica.

D’altra banda, durant el curs (l’assignatura és anual) farem sis edicions d’una revista multimèdia de caràcter monogràfic: en cada edició tractarem quatre temes informatius locals a fons, amb equips de sis persones dissenyant una estratègia de cobertura que executaran en parelles, amb càmeres de vídeo, gravadores d’àudio i càmeres de fotos disponibles per preparar el material que creguin convenient per tractar la notícia. D’aquesta manera, cada tema serà polièdric, amb diverses peces relacionades desenvolupant-lo. Utilitzarem el nou WordPress com a eina de publicació. Al blog en anglès trobareu les proves que he fet de diverses plantilles orientades a la publicació de notícies. Perquè vegin diferents gestors de continguts web (la principal eina en les redaccions digitals), publicaran els continguts també amb l’Interdum d’Editio Software (amb qui tenim un conveni de col·laboració), un programari professional dissenyat específicament per a diaris digitals. Vaig provar Joomla per fer aquest portal de notícies amb els alumnes d’Iowa, i vaig quedar molt decepcionat de la seva rigidesa i antipatia per l’usuari.

A banda d’aquests dos projectes de curs, els estudiants també faran pràctiques més puntuals per acostar-se a habilitats i eines que els han de ser útils com a periodistes digitals:

• Redacció de titulars i textos per Internet
• Ús eficient d’enllaços en notícies
• Configuració d’un servei RSS
• Creació de mapes informatius
• Producció de notícies d’última hora a partir de teletips
• Producció d’un espai informatiu multimèdia, maquetant amb HTML i CSS usant Dreamweaver
• Avaluació de continguts produïts per periodistes ciutadans
• Avaluació de reportatges multimèdia professionals
• Planificació de cobertura informativa multisuport

En totes les activitats de curs intento introduir la reflexió crítica a partir de l’anàlisi del que els alumnes estan fent, que la seva experiència pràctica els serveixi per pensar en els avantatges i inconvenients, les oportunitats i els riscos del periodisme digital contemporani.

Tenim molt pocs recursos en català per ensenyar els alumnes de periodisme digital com produir notícies multimèdia i quins són els estàndards d’excel·lència de la indústria. Sí, podem buscar exemples concrets en els webs dels mitjans digitals de casa, però estem lluny de tenir el gran ventall d’idees sistemàticament organitzades que ofereixen alguns webs dels EUA. Per això val la pena seguir-los de prop, perquè són una font d’inspiració i de material per classe inesgotable. Algun dia els profes de periodisme digital d’aquí ens hi posarem… Heus ací una volgudament reduïda selecció dels recursos que per mi han estat més útils:

Tutorials de producció

Mindy McAdams, professora a la University of Florida, acaba de crear Journalists’ Toolkit, un web on recopila manuals i consells per produir audio, vídeo, infografia, blogs… Des de qüestions tècniques (quin equipament usar i quines configuracions) fins a aspectes ètics i purament periodístics. Al seu blog fa sovint reflexions molt útils sobre com ensenyar periodisme digital.

Els professors brasilers Marcos Palacios i Beatriz Ribas ofereixen un web que recolza el seu Manual de Laboratório de Journalismo na Internet, amb explicacions, exercicis i referències sobre molts aspectes de la producció informativa per a Internet.

També hi ha bons llistats d’eines:
- Graphic Designr
- Reportr.net

Exemples excel·lents

Interactive Narratives és un web amb més de cinc anys d’història, però aquest estiu s’ha refundat per convertir-se en la més completa base de dades d’infografia multimèdia i especials informatius a Internet. Ideal per mostrar què s’està fent als EUA (no hi ha massa casos d’altres països) per explorar el futur del periodisme digital avui.

Per aprendre a fer vídeos periodístics, Kobré Guide és un recurs molt complet, amb exemples triats dels millors webs (principalment nord-americans) i vídeo-tutorials (via Digital Amy).

Protagonistes

Reportr.net és el blog professional de l’Alfred Hermida, professor a la University of British Columbia de Canadà. Trobo especialment útils les entrevistes en vídeo que fa amb el seu Nokia 95 a persones del món del periodisme digital, improvisades amb la seva professionalitat (va treballar a la BBC) en els passadissos de conferències i trobades.

Tendències

Poynter.org acaba de ser redissenyat i, després de la recent desaparició de l’OJR [retornat més tard però sense el mateix múscul] queda com el principal referent per a la reflexió col·lectiva sobre les tendències del sector. A la secció de periodisme digital trobareu anàlisi de casos de bones pràctiques, reflexions escrites des de les redaccions pels seus protagonistes i articles divulgatius sobre noves tecnologies. L’E-Media Tidbits continua aportant la dosi diària de novetats i la NewsU té cursos online, molts d’ells gratuïts que poden inspirar.

En castellà, una de les veus més constants i independents és la de Sílvia Cobo.

[Actualitzat el 27 d'abril de 2009]

Si el vostre lector d’RSS fa coses rares amb els escrits del meu blog… no us espanteu. Acabo de migrar al gestor de blogs de WordPress, amb servidor propi a DreamHost. D’aquesta manera per fi tinc domini propi de veritat i el luxe d’utilitzar una eina lliure i potentíssima per publicar. Des que van treure la versió 2.5 de WordPress fa pocs mesos la veritat és que dóna gust remenar el teu blog. Tot és personalitzable sense gairebé haver de fer servir l’FTP, i la importació i configuració dels continguts ha estat hiper-fàcil.

Aquest és el primer pas per reactivar el blog. Parlant amb l’Alfred Hermida a Montréal sobre el seu magnífic blog de periodisme digital, vaig arribar a la conclusió que només cal una mica de disciplina: la rutina de llegir coses interessants d’altres blogs i webs de notícies ja la tinc, ara només falta afegir-hi una horeta per escriure cada matí sobre el que cregui més interessant del que veig o faig. Seguiré tenint el periodisme digital com a eix temàtic, que segueixen passant moltes coses a prop i lluny. Espero que us pugui ser útil!

Les meves coordenades vitals tornen a estar a Catalunya: al setembre torno a donar classes a la URV. Ens veiem per aquí digitalment i en qualsevol plaça fent una birreta en el món dels àtoms!

Sóc d’aquells que espera a incorporar una nova tecnologia fins que d’altres l’han explorat i m’han convençut que pot ser útil. I m’hi resisteixo fins que trobo com pot encaixar dins les meves necessitats. Això és el que m’ha passat amb el podcàsting (sí, amb accent). Dos factors han fet que m’animi a esdevenir oïdor de podcasts: Un de pràctic: des de gener tinc un Mac i un iPod i la gestió de les suscripcions a podcasts és tan senzilla que ja escolto més productes periodístics que música. Un altre de circumstancial: des de l’abril que hem decidit que tornarem a Catalunya al desembre, i vaig pensar que calia que em posés al dia de com evolucionen les coses allà, l’actualitat.

Sóc usuari habitual dels RSS i el de Vilaweb és el que em connecta diàriament amb les últimes notícies de casa. Però aquí tinc la rutina d’escoltar la ràdio pública americana cada matí i vaig pensar que podria fer el mateix amb Catalunya Ràdio gràcies als podcasts. Vaig mirar què hi havia en català al menú de podcasts gratuïts de la iTunes Store i no em va costar triar la meva dosi diària i setmanal de productes de la terra:

• Per notícies generals, Catalunya Matí, amb la Rita Marzoa, el resum de 3 minuts de La Nit al Dia (punyeta, la Mònica Terribas -el meu amor platònic professional- va deixar de ser la conductora el dia després que l’afegís… Però no tinc res contra l’Albert Closas i seguiré la seva evolució), i el vídeo diari de Vilaweb TV.
• Per informació tecnològica, l’Internauta del Vicent Partal (m’agradaria que resumís l’actualitat digital de la setmana més enllà del tema principal del programa, per ser encara més útil) i Mossega la Poma, sobre els ordinadors d’Apple, liderat per Tomàs Manzanares. I també m’he suscrit al podcast del Toni Sellas, esperant que el reprengui ben aviat!

La meva rutina matinal és ara la següent: quan em desperto, desperto l’ordinador, actualitzo els podcasts a iTunes mentre poso el té a escalfar, i quan han baixat, sincronitzo l’iPod. Així, mentre esmorzo o de camí a la feina puc escoltar els programes del dia o mirar algun dels vídeos curts. Entenc que a Windows això funciona igual. En el cas de Linux, el programa Rhythmbox (instal·lat per defecte amb Gnome, normalment) permet importar podcasts copiant i enganxant la URL de l’arxiu XML del podcast (iTunes també permet fer això quan el podcast no està a l’iTunes Store) per tal de rebre actualitzacions automàtiques, però no pot sincronitzar-se amb iPod o reproductors portàtils similars. Hi ha usuaris que recomanen Amarok, basat en KDE (l’alternativa de sistema d’escriptori a Gnome en Linux), o Yamipod, però no els he pogut provar, perquè encara m’estic barallant per polir l’ús d’Ubuntu al meu Mac…

Quan TVC va iniciar el TV3minuts no veia clar la utilitat. Però haig d’admetre que m’han enganxat: 3 minuts és la mida adequada per fer-te una idea si el programa, en el meu cas La Nit al Dia, té alguna entrevista interessant que valgui la pena recuperar més tard a l’ordinador des del 3alaCarta. En un món en què el nostre temps és preciós i els lectors RSS de vegades ens saturen per la quantitat de titulars que acumulen, els podcasts i videopodcasts són una eina molt útil per aprofitar el temps mort a l’autobús o caminant: en comptes del diari gratuït, que té un 90% de continguts que sovint no ens interessen, podem estar escoltant o mirant la feina dels periodistes o ciutadans que produeixen continguts que són rellevants per nosaltres. Un filtre del que volem saber, en el format més còmode.