Els líders de mig món tremolen. S’ha acabat l’era del secretisme com a eina per fer política en el món contemporani. Wikileaks utilitza la tecnologia d’Internet per fer més fàcil que mai una de les accions informatives més incòmodes: Destapar delictes comesos per governs sota la impunitat del secretisme. Persones valentes i íntegres dins d’aquestes institucions poden enviar al polèmic web de manera segura i anònima els documents comprometedors. La digitalització de les comunicacions fa que sigui més fàcil capturar i revelar aquesta informació confidencial.

La missió de Wikileaks reforça la qualitat de les nostres democràcies i així ho han entès els mitjans de comunicació més importants del món (del New York Times a Le Monde), que han col·laborat en analitzar i difondre les dades. En política, la discreció és justificable en molts casos, però no per cometre delictes. Wikileaks té tota l’autoritat moral per revelar aquest tipus de secrets. És paradoxal que la reacció airada dels governs s’hagi produit amb la filtració d’uns documents de les ambaixades nord-americanes que no exposen grans escàndols. El que temen és que hi haurà més, que la bola de neu de la transparència ja no es pugui aturar.

Més enllà de la persecució del líder visible, Julian Assange, a mig termini resulta molt preocupant la voluntat dels EUA d’impedir que Wikileaks tingui presència a Internet. Ho van aconseguir per unes hores, però de seguida milers de voluntaris van ajudar a reproduir la informació en servidors web de tot el món: Avui dia Internet funciona de forma molt descentralitzada i la censura total és inviable.

Però ja fa temps que governs i empreses de telecomunicacions busquen maneres de controlar la Xarxa. Les reformes legislatives són una via poc eficaç, però que fins i tot el govern Zapatero està promovent, per legitimar el tancament de webs “il·legals”. I hi ha propostes per acabar amb la “neutralitat” d’Internet, donant prioritat a webs “de confiança” en la seva distribució als consumidors i marginant els altres webs. Wikileaks pot ser l’excusa per acabar amb la internet lliure, i no ens podem permetre que passi. Per sort som molts lluitant per aquesta llibertat.

Doncs bé, a les 6 de la tarda ni els mitjans digitals locals, ni els webs especialitzats en el món casteller havien parlat dels resultats de la diada. No hi havia manera de trobar a Internet què havia passat a la plaça de les Cols, no hi havia rastre de la notícia castellera del dia. En canvi, el Diari de Tarragona informava puntualment en portada de les últimes notícies internacionals, i avui encara no esmenta la diada al web ja que té la política de no bolcar a Internet tots els continguts del paper.

Els estudiants van utilitzar Google News i Huubs per rastrejar les notícies d’altres mitjans catalans i espanyols, per si de cas; van usar Dmoz.org per trobar webs especialitzats (els webs de les colles també podien haver estat una font directa d’informació, però tampoc estaven actualitzats a mitja tarda), i van buscar a Technorati i Google Blog Search per comprovar si algun blocaire s’havia avançat als mitjans. I vés per on, sí! La Mercè, una blocaire tarragonina que segueix principalment l’actualitat sardanista, va escriure puntualment a les 15:16 el titular que un bon periodista hauria posat a la crònica de la jornada: “Les llàgrimes del casteller“:

Avui, desprès de la diada castellera, quasi tots els castellers han acabat plorant, els xiquets de Tarragona i la jove dels xiquets de Tarragona, plorant perquè els seus pilars no han arribat al Ajuntament, i han caigut per el camí, i els xiquets del Serrallo i els castellers de S.Pere i S.Pau, perquè els seus pilars han arribat al Ajuntament.

Jo no esperava trobar que en aquest cas concret la blocosfera es pogués avançar als mitjans, perquè de periodistes n’hi havia uns quants a la plaça de les Cols. Però sí estava convençut que els webs informatius no s’actualitzarien fins ben entrada la tarda o la matinada. Per què? Perquè encara avui la Xarxa és un mitjà de segona categoria per a la premsa, ràdio i televisió. Perquè els recursos humans dedicats a Internet són molt magres i els periodistes “tradicionals” prioritzen la seva feina sense pensar en què també poden passar el text a Internet.

Per la seva banda, els mitjans especialitzats no poden estar a tot arreu i se centren més en la qualitat que en la immediatesa. Els blocaires tampoc són una solució fiable, ahir va haver la sort que la Mercè estava a la plaça, però no sempre hi ha una Mercè disposada a compartir el que ha viscut. Mentre ningú als mitjans digitals es plantejava publicar els resultats a les 3 de la tarda, Tarragona Ràdio va emetre en directe la diada: la ràdio va guanyar clarament la partida.

La informació local no necessita sovint la premura de la immediatesa (de fet, la informació política també guanyaria en qualitat sense l’obsessió per la immediatesa). Però dades com els resultats d’una diada castellera no costa gens posar-los a Internet al moment d’acabar, només cal una mica de planificació. Si a les redaccions el web sigués tractat amb la mateixa prioritat que el paper o l’audiovisual, cada notícia tindria la difusió que es mereix: immediata al web si ho requereix; anunciada al web i desenvolupada al paper si és una exclusiva; amb més detalls al web si és una peça multimèdia en profunditat…

Les notícies sobre la diada castellera disponibles dijous al matí:

• Tarragona Ràdio: “Per primera vegada, dues de les quatre colles han caigut en la baixada dels Pilars de la Mercè” (publicada ahir al vespre)
• El Punt: “La glòria dels modestos” (versió digital de l’article al diari, penjat de matinada)
• WebCasteller: Des de la nit d’ahir ofereixen els resultats i tres fotografies, de moment
• Xiquets de Tarragona: “El pilar de la Mercè cau a la Baixada de la Misericòrdia” (publicat ahir al vespre)