Utopies Digitals

Foto: Hectormilla.com

La setmana passada a Vilanova i la Geltrú vam poder compartir idees molt valuoses en la Fira de Mitjans Digitals i el Seminari de Periodisme Digital. El volum i la qualitat de les anàlisis, propostes i iniciatives presentades va fer curts els dos dies i mig que vam dedicar a parlar de la situació del sector.

El GPD ha fet resums de moltes de les ponències. Si no vau poder ser-hi en directe, val la pena que feu un cop d’ull a les encertades anàlisis desmitificant el fenomen weblog, primícies sobre el calendari de la TDT i els plans de la CCRTV en la convergència TV-Internet (TDT, TVIP, DVB-H per mòbils), recomanacions sobre com valorar la rendibilitat d’un projecte digital, exemples de producció participativa de continguts, invitacions a què els mitjans digitals es coordinin per accedir a la publicitat de les grans centrals i per definir com auditar les seves audiències i com haurien de ser les subvencions públiques.

Els que vau participar en els diferents esdeveniments de la Setmana estareu d’acord amb mi que ha estat una experiència útil. M’he quedat amb ganes de repetir-la l’any vinent! Vaig compartir tapes i birres després de la festa de la Nit Podcast amb el Toni Dalmau, que fins ara només havia llegit al Diari de l’Absurd (genial evolució de l’Absurd Diari) i a la llista del GPD, o el Miquel Boix, de DiariParlem.com, que va venir des de València i ens va explicar les ganes que tenen allà de compartir iniciatives amb els mitjans digitals catalans.

Queda molt per fer en el nostre sector i a la Setmana vam posar moltes d’aquests reptes sobre la taula. Ara toca treballar-hi!

Divendres vaig estar al Mercat de l’Audiovisual de Catalunya, la trobada anual de les televisions locals, i vaig ser testimoni del vertigen que viuen amb l’inexorable aproximació cap a la TDT. Al desembre de 2005 se sabrà qui pot emetre en digital, i el pla de freqüències no dóna lloc per tothom. Moltes hauran d’arribar a acords per compartir freqüència, ja que el nou mapa planteja cobertures comarcals més que municipals, i implicarà redefinir la filosofia de les emissores. Com a mínim, des de la Generalitat es va transmetre un compromís per donar prioritat als veterans de la televisió local, als que porten anys treballant per la comunicació de proximitat, davant dels grans grups empresarials que volen utilitzar la TDT local per crear “televisions estatals de segona divisió”, en paraules de Santiago Ramentol, director general de mitjans audiovisuals.

El calendari és força ajustat: encara s’està acabant de perfilar el plec de condicions per als concursos de TDT local i no hi ha una solució tècnica definitiva per a les transmissions. Abertis té el monopoli de facto dels repetidors i els preus pel servei que va plantejar a la trobada van posar els pèls de punta a les televisions locals. De fet en un primer moment la TDT només arribarà al 80% de la població. Al llarg del 2006 s’incrementarà la cobertura i la Generalitat farà una gran campanya de promoció per intentar que al 2007 el 50% de les llars ja tinguin un receptor digital. Per garantir-ho, Ramentol va dir que estan treballant perquè Catalunya s’avanci a l’apagada analògica espanyola: TVC i el nou canal privat liderat per Godó hauran de deixar d’emetre en el sistema tradicional a finals de 2008, al mateix temps que les locals.

I mentre les televisions locals tenen com a principal preocupació saber si seguiran existint d’aquí un any (entre el concurs, els costos i els reptes tecnològics), poc temps tenen per pensar en definir noves formes de produir i difondre continguts. Els serveis interactius de la TDT són una utopia encara molt llunyana per elles. A Granollers es respirava angoixa, mentre al Raval de Barcelona, al CCCB, es vivia la festa de l’art digital. Vaig passar per allà el dissabte i vaig tenir la impressió que la tecnologia al servei de la creativitat humana no té límits. Si les teles locals convencéssin els ciberartistes de l’OFFF perquè els ajudessin a desenvolupar les aplicacions interactives de la TDT el que ara és un problema esdevindria una realitat on gairebé tot és possible. A l’OFFF vaig veure crear música amb un llapis que dibuixava cercles en una pantalla. La complexitat tècnica de les obres exposades fa que gairebé sembli un joc de nens el repte interactiu de la TDT. De vegades caminem camins que no s’entrecreuen…

Llegeixo a Comunicacio21.com que Vilaweb ha començat a produir
continguts pensats per als usuaris de banda ampla. La primera mostra és
una sèrie d’entrevistes als protagonistes del concert de la diada de
Sant Jordi al palau del mateix nom. Es tracta d’un arxiu Flash que
ofereix l’audio de les entrevistes editat (sense les preguntes)
sincronitzat amb una galeria dinàmica de fotografies dels músics.

La iniciativa, batejada com a Vilaweb Ampla, és encara incipient. De
fet, encara no té un canal propi i només és accessible des de l’apartat
genèric d’especials. Caldrà veure com evoluciona i si l’equip de Vilaweb
provarà de fer experiments més agosarats. Sis minuts d’entrevista en
àudio sense etiquetes sobre els subtemes tractats ni possibilitat de
saltar a punts concrets es fan difícils de digerir per a l’internauta.

Però si el llenguatge del periodisme digital encara està en procés de
maduració, el llenguatge del periodisme multimèdia es pràcticament un
llibre en blanc. Que els mitjans digitals més veterans es vagin animant
a incorporar-lo és una bona notícia.

Poc després que OurMedia.org, amb el suport d’Archive.org, posés en marxa un portal per a artistes i activistes digitals que ofereix hosting gratuït de vídeo, Google ha obert també el seu cercador de vídeos perquè qualsevol internauta pugui enviar-ne, sense limitacions de mida ni durada.

La gran diferència és que OurMedia es basa en la llicència Creative Commons, mentre que Google té una orientació més comercial i pots posar preu al teu vídeo. De fet, en la llicència d’ús Google es reserva el dret de cobrar-te les despeses de transmissió del teu vídeo si decideixes oferir-lo gratuïtament i té molt d’èxit! En el cas de vídeos de pagament, els beneficis per al productor, inicialment del 70%, es poden revisar també si servir el vídeo els suposa costos extraordinaris.

Tant Google com OurMedia aposten per formats estàndard i qualitats òptimes: MPEG2 o MPEG4 a 750kbps pel vídeo i MP3 a 128kbps per l’àudio. També accepten la resta de formats, però en el cas d’OurMedia argumenten que amb vídeo MPEG poden oferir streams a tots els reproductors i a totes les qualitats, fent una codificació múltiple del material que has enviat.

Google, a més de les metadades també admet que enviïs transcripcions de l’àudio per facilitar la cerca. De moment, si useu el cercador de vídeo de Google veureu que els resultats provenen d’aquestes transcripcions de programes de diverses cadenes de TV nord-americanes… però no hi ha manera de veure res: en totes les cerques m’apareix el missatge “Video is currently not available”. Caldrà esperar que arranqui del tot el sistema!