Quan a les Balears han tingut governs espanyolistes, com el que encara hi ha al País Valencià, entenc que TV3 fos un referent on trobar la identitat pròpia que les televisions autonòmiques controlades pel PP amagaven. Però si jo fos illenc em fa l’efecte que no em sentiria reflectit a TV3 avui més enllà del mapa del temps i d’alguna referència aïllada.

En un moment en què disposem d’un espai comunicatiu català que Internet ha ajudat a consolidar per sobre de les barreres polítiques, és hora que les direccions de les televisions públiques siguin més agosarades i compromeses amb els seus ciutadans. TV3, IB3 i Canal 9 haurien de ser les televisions de tots els catalans. Això passa per aprofundir al màxim en els acords de col·laboració que s’han signat, portant-los a la coproducció d’espais informatius i de ficció en què els professionals de cada emissora treballin amb els seus col·legues de les altres cadenes per oferir a tots els habitants de territoris de parla catalana una visió comuna de la realitat política, social i cultural que comparteixen i que ara està artificialment separada per motius merament administratius.

A Internet i a la premsa hi ha mitjans que treballen amb aquests principis. Les televisions públiques (i les seves germanes radiofòniques) haurien de fer el mateix per responsabilitat col·lectiva. Incorporar a Canal 9 a aquest projecte és impossible a hores d’ara, però TV3 i IB3 poden començar a caminar en aquesta direcció. Els resultats s’haurien de veure no només en els continguts dels programes, sinó també en espais virtuals comuns, serveis a Internet compartits que esdevinguin referents de la producció audiovisual catalana.

Sóc usuari habitual dels RSS i el de Vilaweb és el que em connecta diàriament amb les últimes notícies de casa. Però aquí tinc la rutina d’escoltar la ràdio pública americana cada matí i vaig pensar que podria fer el mateix amb Catalunya Ràdio gràcies als podcasts. Vaig mirar què hi havia en català al menú de podcasts gratuïts de la iTunes Store i no em va costar triar la meva dosi diària i setmanal de productes de la terra:

• Per notícies generals, Catalunya Matí, amb la Rita Marzoa, el resum de 3 minuts de La Nit al Dia (punyeta, la Mònica Terribas -el meu amor platònic professional- va deixar de ser la conductora el dia després que l’afegís… Però no tinc res contra l’Albert Closas i seguiré la seva evolució), i el vídeo diari de Vilaweb TV.
• Per informació tecnològica, l’Internauta del Vicent Partal (m’agradaria que resumís l’actualitat digital de la setmana més enllà del tema principal del programa, per ser encara més útil) i Mossega la Poma, sobre els ordinadors d’Apple, liderat per Tomàs Manzanares. I també m’he suscrit al podcast del Toni Sellas, esperant que el reprengui ben aviat!

La meva rutina matinal és ara la següent: quan em desperto, desperto l’ordinador, actualitzo els podcasts a iTunes mentre poso el té a escalfar, i quan han baixat, sincronitzo l’iPod. Així, mentre esmorzo o de camí a la feina puc escoltar els programes del dia o mirar algun dels vídeos curts. Entenc que a Windows això funciona igual. En el cas de Linux, el programa Rhythmbox (instal·lat per defecte amb Gnome, normalment) permet importar podcasts copiant i enganxant la URL de l’arxiu XML del podcast (iTunes també permet fer això quan el podcast no està a l’iTunes Store) per tal de rebre actualitzacions automàtiques, però no pot sincronitzar-se amb iPod o reproductors portàtils similars. Hi ha usuaris que recomanen Amarok, basat en KDE (l’alternativa de sistema d’escriptori a Gnome en Linux), o Yamipod, però no els he pogut provar, perquè encara m’estic barallant per polir l’ús d’Ubuntu al meu Mac…

Quan TVC va iniciar el TV3minuts no veia clar la utilitat. Però haig d’admetre que m’han enganxat: 3 minuts és la mida adequada per fer-te una idea si el programa, en el meu cas La Nit al Dia, té alguna entrevista interessant que valgui la pena recuperar més tard a l’ordinador des del 3alaCarta. En un món en què el nostre temps és preciós i els lectors RSS de vegades ens saturen per la quantitat de titulars que acumulen, els podcasts i videopodcasts són una eina molt útil per aprofitar el temps mort a l’autobús o caminant: en comptes del diari gratuït, que té un 90% de continguts que sovint no ens interessen, podem estar escoltant o mirant la feina dels periodistes o ciutadans que produeixen continguts que són rellevants per nosaltres. Un filtre del que volem saber, en el format més còmode.

El 8 i 9 de Setembre acosteu-vos a Amposta! Els amics d’àtic2a dediquen les jornades anuals al futur de la tele (programa), un tema que m’apassiona i que cada cop és més obert, amb múltiples models de producció i consum:

1) Models de producció massiva, amb diferents graus de consum personalitzat:
- La TDT, hertziana i principalment gratuïta.
- La televisió per satèl·lit i cable, de pagament.
- Els serveis IPTV i de PVR, que permeten la gestió de què i quan consumim (en vaig parlar ara fa un any).
- Reproductors IP: programes que permeten reproduir vídeos d’Internet amb gran qualitat.

2) Models de producció oberta (només a Internet, de moment):
- WebTV: YouTube, Blip.tv i qualsevol altra web que agrega vídeos enviats per usuaris (ja en comencen a haver de super especialitzades… Mireu Tocamela.cat, per exemple! -el nom està molt ben trobat-)
- Reproductors IP oberts: Com Miro, que funciona com a agregador de canals RSS al qual pots afegir els teus propis vídeos.

Jo em connectaré des d’Iowa per fer la meva intervenció el dissabte al vespre hora catalana. Explicaré els punts forts i febles de cadascun dels models i quines perspectives de futur em suggereixen. [Actualització 10/9: Al final em van demanar que parlés de periodisme ciutadà... i l'aventura de la videoconferència a ser molt gratificant!]

És una llàstima no poder estar en carn i ossos a Amposta, perquè em perdré els tallers pràctics de blocaires tan actius i posats en la matèria com Héctor Milla o Núria Masdeu. Exploreu els seus blocs a partir de l’enllaç que us suggereixo. També parlen sobre TV i Internet en català a Vida Digital, el nou blog de la CCRTVi.

[Nota al peu per la catosfera: Avui m'he adonat que la interfície de Blogger ja està en català (juntament amb 16 llengües més)! Amb Firefox detecta automàticament la llengua tant per la barra d'opcions superior dels blogs que visites com per a l'espai de gestió del teu blog. Genial!]

Pere Vila, director tècnic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (de Mitjans Audiovisuals quan per fi s’aprovi la nova llei) va ser la primera persona a qui vaig sentir fer un discurs públic realista sobre la TDT, en el marc dels Premis d’Octubre de 2005. Per ell, la TDT no revolucionarà la televisió, sinó que és una tecnologia de transició. Estic molt d’acord amb la primera afirmació i menys amb la segona, per diversos motius:

- La majoria dels receptors de TDT que s’estan comercialitzant no són interactius, no tenen la tecnologia MHP que permet navegar pels menús de les emissions digitals. Els receptors MHP són més cars i la gent no està disposada a comprar-los encara. A més, amb l’excepció de la CCRTV, cap empresa de televisió està invertint seriosament en desenvolupar serveis interactius per al públic català o espanyol [vegeu l'informe del GRISS-UAB per al CAC]. El cercle es tanca: si no hi ha continguts interactius els usuaris no tenen cap motivació per comprar receptors MHP. Però per tenir una interactivitat avançada, cal tenir una connexió a Internet i això encara complica més les coses a l’usuari.

- Avui dia ja existeixen plataformes de televisió per Internet, via ADSL, com Imagenio de Telefónica, Jazztelia o WanadooTV, que ofereixen televisió en directe i sota demanda (com un vídeoclub virtual: veus la pel·lícula que vols en el moment que vols), a més de connexió a Internet de qualitat i telèfon. La TDT només pot competir parcialment amb la part audiovisual d’aquesta oferta si li afegim un DVR (també anomenat Media Center o PVR), un disc dur que emmagatzema desenes d’hores de vídeo, cosa que permet programar la gravació dels continguts més interessants dels canals TDT i fer-te la teva “tele a mida” quan arribes a casa. A més, l’anomenada IPTV, és per definició interactiva, ja que té Internet com a element fonamental del seu funcionament.

- Les concessions de TDT privada a Catalunya no suggereixen que hi haurà canvis en la programació televisiva analògica: Godó segueix sense saber què fer amb TD8, quan ja hauria d’estar emetent quatre canals digitals; el CAC ha permés que els grans grups de comunicació espanyols entrin en la TDT local (el vot particular del conseller Tresserras en la resolució és molt clarificador); i les televisions locals històriques prou feina tindràn amb sobreviure a la renovació tecnològica i a l’adaptació als nous mercats comarcals com per pensar en innovar. La jornada parlamentària organitzada recentment pel CAC em va deixar aquest mal sabor de boca: gairebé tothom parlava de la interactivitat com un ens abstracte de futur que cauria del cel. La interactivitat vindrà principalment pels serveis de contactes i concursos escurabutxaques venuts per empreses oportunistes a les emissores. L’únic espai viable per a l’exploració de serveis interactius són les televisions públiques, liderades per la CCRTV. En l’àmbit local es poden crear espais de servei públic en els menús interactius que facin la funció d’Internet per als no-internautes: contacte amb l’adminstració, agenda, iniciatives cíviques. Una prova pilot amb Mataró i Vilanova marcarà el camí a seguir.

Amb aquest panorama, m’atreveixo a defensar la idea que la TDT no serà una tecnologia de transició, sinó que assumirà les funcions de la televisió analògica (que s’apagarà per decret entre el 2008 i el 2010) de mitjà de comunicació de massa: programacions tradicionals amb models de consum passiu. Durant moltes dècades, la TDT seguirà sent el mitjà de referència de la majoria de la població, que el consumiran amb els mateixos patrons que la tele de sempre. La interactivitat serà una anècdota. L’IPTV anirà madurant i atreurà al públic actiu, els que fins ara buscaven en Digital+ o a les xarxes P2P una programació més variada o especialitzada, o els que produeixen vídeos propis i de moment els pengen a YouTube. Héctor Milla defensa que l’IPTV pot convertir-se en una televisió molt interessant, participativa, col·laborativa: la TV 2.0. Dependrà del model tecnològic que es consolidi, però sí és evident que els seus usuaris seran més actius que els de la TDT. Qui simplement vulgui tenir molts canals, en la TDT ja tindrà quatre vegades més del que tenia amb la tele analògica.

De moment em quedo amb la utopia feta realitat de Nuenen, una ciutat holandesa on una cooperativa de veïns ha creat una xarxa de fibra òptica fins a la llar (FTTH) amb 100 Mbps per usuari, IPTV, Internet, telefonia, serveis propis (videotrucades locals gratuïtes, retransmissions dels partits de futbol escolar..) i els millors serveis dels grans operadors negociats al millor preu. Quan tens la xarxa, tens el poder. Es va presentar a l’IP Cities, a Vilanova i la Geltrú, que vol ser la primera ciutat-xarxa de Catalunya.

Del 3 al 14 de juliol, el Campus Universitari de la Mediterrània ofereix el curs Digital Media per reflexionar sobre el futur de les tecnologies audiovisuals i en xarxa, amb demos i activitats pràctiques. Jo faré una sessió sobre weblogs i periodisme. Ens veiem per allà?

La setmana passada a Vilanova i la Geltrú vam poder compartir idees molt valuoses en la Fira de Mitjans Digitals i el Seminari de Periodisme Digital. El volum i la qualitat de les anàlisis, propostes i iniciatives presentades va fer curts els dos dies i mig que vam dedicar a parlar de la situació del sector.

El GPD ha fet resums de moltes de les ponències. Si no vau poder ser-hi en directe, val la pena que feu un cop d’ull a les encertades anàlisis desmitificant el fenomen weblog, primícies sobre el calendari de la TDT i els plans de la CCRTV en la convergència TV-Internet (TDT, TVIP, DVB-H per mòbils), recomanacions sobre com valorar la rendibilitat d’un projecte digital, exemples de producció participativa de continguts, invitacions a què els mitjans digitals es coordinin per accedir a la publicitat de les grans centrals i per definir com auditar les seves audiències i com haurien de ser les subvencions públiques.

Els que vau participar en els diferents esdeveniments de la Setmana estareu d’acord amb mi que ha estat una experiència útil. M’he quedat amb ganes de repetir-la l’any vinent! Vaig compartir tapes i birres després de la festa de la Nit Podcast amb el Toni Dalmau, que fins ara només havia llegit al Diari de l’Absurd (genial evolució de l’Absurd Diari) i a la llista del GPD, o el Miquel Boix, de DiariParlem.com, que va venir des de València i ens va explicar les ganes que tenen allà de compartir iniciatives amb els mitjans digitals catalans.

Queda molt per fer en el nostre sector i a la Setmana vam posar moltes d’aquests reptes sobre la taula. Ara toca treballar-hi!

Divendres vaig estar al Mercat de l’Audiovisual de Catalunya, la trobada anual de les televisions locals, i vaig ser testimoni del vertigen que viuen amb l’inexorable aproximació cap a la TDT. Al desembre de 2005 se sabrà qui pot emetre en digital, i el pla de freqüències no dóna lloc per tothom. Moltes hauran d’arribar a acords per compartir freqüència, ja que el nou mapa planteja cobertures comarcals més que municipals, i implicarà redefinir la filosofia de les emissores. Com a mínim, des de la Generalitat es va transmetre un compromís per donar prioritat als veterans de la televisió local, als que porten anys treballant per la comunicació de proximitat, davant dels grans grups empresarials que volen utilitzar la TDT local per crear “televisions estatals de segona divisió”, en paraules de Santiago Ramentol, director general de mitjans audiovisuals.

El calendari és força ajustat: encara s’està acabant de perfilar el plec de condicions per als concursos de TDT local i no hi ha una solució tècnica definitiva per a les transmissions. Abertis té el monopoli de facto dels repetidors i els preus pel servei que va plantejar a la trobada van posar els pèls de punta a les televisions locals. De fet en un primer moment la TDT només arribarà al 80% de la població. Al llarg del 2006 s’incrementarà la cobertura i la Generalitat farà una gran campanya de promoció per intentar que al 2007 el 50% de les llars ja tinguin un receptor digital. Per garantir-ho, Ramentol va dir que estan treballant perquè Catalunya s’avanci a l’apagada analògica espanyola: TVC i el nou canal privat liderat per Godó hauran de deixar d’emetre en el sistema tradicional a finals de 2008, al mateix temps que les locals.

I mentre les televisions locals tenen com a principal preocupació saber si seguiran existint d’aquí un any (entre el concurs, els costos i els reptes tecnològics), poc temps tenen per pensar en definir noves formes de produir i difondre continguts. Els serveis interactius de la TDT són una utopia encara molt llunyana per elles. A Granollers es respirava angoixa, mentre al Raval de Barcelona, al CCCB, es vivia la festa de l’art digital. Vaig passar per allà el dissabte i vaig tenir la impressió que la tecnologia al servei de la creativitat humana no té límits. Si les teles locals convencéssin els ciberartistes de l’OFFF perquè els ajudessin a desenvolupar les aplicacions interactives de la TDT el que ara és un problema esdevindria una realitat on gairebé tot és possible. A l’OFFF vaig veure crear música amb un llapis que dibuixava cercles en una pantalla. La complexitat tècnica de les obres exposades fa que gairebé sembli un joc de nens el repte interactiu de la TDT. De vegades caminem camins que no s’entrecreuen…

Llegeixo a Comunicacio21.com que Vilaweb ha començat a produir
continguts pensats per als usuaris de banda ampla. La primera mostra és
una sèrie d’entrevistes als protagonistes del concert de la diada de
Sant Jordi al palau del mateix nom. Es tracta d’un arxiu Flash que
ofereix l’audio de les entrevistes editat (sense les preguntes)
sincronitzat amb una galeria dinàmica de fotografies dels músics.

La iniciativa, batejada com a Vilaweb Ampla, és encara incipient. De
fet, encara no té un canal propi i només és accessible des de l’apartat
genèric d’especials. Caldrà veure com evoluciona i si l’equip de Vilaweb
provarà de fer experiments més agosarats. Sis minuts d’entrevista en
àudio sense etiquetes sobre els subtemes tractats ni possibilitat de
saltar a punts concrets es fan difícils de digerir per a l’internauta.

Però si el llenguatge del periodisme digital encara està en procés de
maduració, el llenguatge del periodisme multimèdia es pràcticament un
llibre en blanc. Que els mitjans digitals més veterans es vagin animant
a incorporar-lo és una bona notícia.

Poc després que OurMedia.org, amb el suport d’Archive.org, posés en marxa un portal per a artistes i activistes digitals que ofereix hosting gratuït de vídeo, Google ha obert també el seu cercador de vídeos perquè qualsevol internauta pugui enviar-ne, sense limitacions de mida ni durada.

La gran diferència és que OurMedia es basa en la llicència Creative Commons, mentre que Google té una orientació més comercial i pots posar preu al teu vídeo. De fet, en la llicència d’ús Google es reserva el dret de cobrar-te les despeses de transmissió del teu vídeo si decideixes oferir-lo gratuïtament i té molt d’èxit! En el cas de vídeos de pagament, els beneficis per al productor, inicialment del 70%, es poden revisar també si servir el vídeo els suposa costos extraordinaris.

Tant Google com OurMedia aposten per formats estàndard i qualitats òptimes: MPEG2 o MPEG4 a 750kbps pel vídeo i MP3 a 128kbps per l’àudio. També accepten la resta de formats, però en el cas d’OurMedia argumenten que amb vídeo MPEG poden oferir streams a tots els reproductors i a totes les qualitats, fent una codificació múltiple del material que has enviat.

Google, a més de les metadades també admet que enviïs transcripcions de l’àudio per facilitar la cerca. De moment, si useu el cercador de vídeo de Google veureu que els resultats provenen d’aquestes transcripcions de programes de diverses cadenes de TV nord-americanes… però no hi ha manera de veure res: en totes les cerques m’apareix el missatge “Video is currently not available”. Caldrà esperar que arranqui del tot el sistema!