Utopies Digitals

Tenim molt pocs recursos en català per ensenyar els alumnes de periodisme digital com produir notícies multimèdia i quins són els estàndards d’excel·lència de la indústria. Sí, podem buscar exemples concrets en els webs dels mitjans digitals de casa, però estem lluny de tenir el gran ventall d’idees sistemàticament organitzades que ofereixen alguns webs dels EUA. Per això val la pena seguir-los de prop, perquè són una font d’inspiració i de material per classe inesgotable. Algun dia els profes de periodisme digital d’aquí ens hi posarem… Heus ací una volgudament reduïda selecció dels recursos que per mi han estat més útils:

Tutorials de producció

Mindy McAdams, professora a la University of Florida, acaba de crear Journalists’ Toolkit, un web on recopila manuals i consells per produir audio, vídeo, infografia, blogs… Des de qüestions tècniques (quin equipament usar i quines configuracions) fins a aspectes ètics i purament periodístics. Al seu blog fa sovint reflexions molt útils sobre com ensenyar periodisme digital.

Els professors brasilers Marcos Palacios i Beatriz Ribas ofereixen un web que recolza el seu Manual de Laboratório de Journalismo na Internet, amb explicacions, exercicis i referències sobre molts aspectes de la producció informativa per a Internet.

També hi ha bons llistats d’eines:
- Graphic Designr
- Reportr.net

Exemples excel·lents

Interactive Narratives és un web amb més de cinc anys d’història, però aquest estiu s’ha refundat per convertir-se en la més completa base de dades d’infografia multimèdia i especials informatius a Internet. Ideal per mostrar què s’està fent als EUA (no hi ha massa casos d’altres països) per explorar el futur del periodisme digital avui.

Per aprendre a fer vídeos periodístics, Kobré Guide és un recurs molt complet, amb exemples triats dels millors webs (principalment nord-americans) i vídeo-tutorials (via Digital Amy).

Protagonistes

Reportr.net és el blog professional de l’Alfred Hermida, professor a la University of British Columbia de Canadà. Trobo especialment útils les entrevistes en vídeo que fa amb el seu Nokia 95 a persones del món del periodisme digital, improvisades amb la seva professionalitat (va treballar a la BBC) en els passadissos de conferències i trobades.

Tendències

Poynter.org acaba de ser redissenyat i, després de la recent desaparició de l’OJR [retornat més tard però sense el mateix múscul] queda com el principal referent per a la reflexió col·lectiva sobre les tendències del sector. A la secció de periodisme digital trobareu anàlisi de casos de bones pràctiques, reflexions escrites des de les redaccions pels seus protagonistes i articles divulgatius sobre noves tecnologies. L’E-Media Tidbits continua aportant la dosi diària de novetats i la NewsU té cursos online, molts d’ells gratuïts que poden inspirar.

En castellà, una de les veus més constants i independents és la de Sílvia Cobo.

[Actualitzat el 27 d'abril de 2009]

Porto uns mesos prometent-me donar més vida al meu blog, però he estat molt liat acabant l’edició d’un llibre del qual us parlaré ben aviat (si sou impacients mireu Making Online News). La invitació del Quico Castanyer a participar en una sessió sobre periodisme digital amb estudiants del Graduat en Mitjans Audiovisuals de la UPC a Mataró ha estat la millor excusa per reactivar aquest espai. Aquí abaix teniu la gravació de les meves respostes a les preguntes que em va enviar el Quico. Podeu usar l’espai de comentaris d’aquesta nota per enviar les vostres opinions, preguntes, idees. Espero que sigui una discussió fructífera i útil!

UStream.tv, el servei que he fet servir per gravar la meva reflexió, permet fer transmissions en directe amb un xat simultani, però com que hi ha 7 hores de diferència entre Iowa i Catalunya, el vídeo es veurà a la classe quan aquí serà de matinada, així que espero llegir les vostres reaccions quan arribi el dia al Midwest americà.

Des de mitjans de setembre col·laboro amb el portal Comunicació 21 amb articles d’opinió sobre mitjans digitals i Internet. Des que va arrencar, fa gairebé 3 anys, C21.com es va convertir en un referent fonamental per la meva feina, la manera més segura de no perdre’m cap novetat de les tendències en el sector de la comunicació a Catalunya. Ara que estic lluny, aquesta oportunitat d’escriure anàlisis en català de forma regular em fa especial il·lusió. Em servirà per mantenir-me més en contacte amb el que passa als Països Catalans a la vegada que podré aportar una perspectiva més global, sobretot sobre el que està passant als EUA.

La veritat és que escriure per una publicació té un ingredient de compromís que farà que mi posi més sovint que en aquest bloc. Per això, i perquè pot ser complicat recuperar els articles d’opinió al portal un cop no estan a la portada, aniré reproduint aquí els titulars i primer paràgraf dels articles, perquè qui estigui interessat els pugui anar seguint. Aquests són els dos primers:

El camí cap a la confluència – 22/9/2007

M’agrada que el procés de redefinició interna que acaba d’encetar la CCRTV (algun dia CCMA) l’hagin batejat com a “confluència”. El més habitual, la tan anomenada “convergència periodística”, ha perdut significat després d’anys d’experiments arreu del món sense massa resultats tangibles per la salut financera de les empreses, les xifres d’audiència o la qualitat dels productes informatius. Benvinguda, per tant, la confluència, si aprèn dels errors de la convergència. Heus ací les lliçons d’algunes de les experiències dels últims anys.
[segueix a C21.com]

La fi de les webs de pagament? - 5/10/2007

Després de dos anys d’experiment, el New York Times ha renunciat a cobrar als internautes per la seva hemeroteca i els seus columnistes. Qualsevol article a partir de 1987 és ara d’accés gratuït. I Murdoch, el nou amo del Wall Street Journal, diu que vol fer el mateix amb el diari digital més rendible del món. El motiu de fons: la inversió en publicitat a Internet durant la primera meitat de 2007 als EUA va augmentar un 23%, fins als 10 mil milions de dòlars, i no para de créixer des de 2002. Vol dir això que els mitjans digitals ja han trobat el model de negoci ideal? Ni de bon tros, i hi ha veus que alerten del risc d’apostar-ho tot a una sola carta.
[segueix a C21.com]

A Austin vaig trobar el meu vell amic Ismael Nafría, amb qui vaig coincidir a Lavínia fa ja sis anys, i que ara és subdirector de continguts a Prisacom. En la seva ponència va donar dades molt detallades que permeten explicar perquè la divisió digital de Prisa ha tingut per primera vegada beneficis el 2006. ElPaís.es ha passat en un any i mig de 1’3 milions d’usuaris únics mensuals a 7 milions. Evidentment el canvi principal ha estat obrir novament l’accés a la major part dels continguts. El canvi al domini .com ha estat un petit detall en el conjunt de l’estratègia per recuperar el liderat del mercat espanyol d’informació digital. Segons l’OJD ElMundo.es segueix sent el primer, amb 9 milions d’usuaris mensuals, i caldrà veure a mig termini si el fet que Pedro J recuperés el control de l’edició digital li passa o no factura.

A Prisacom tenen ja més de 100 persones treballant en els continguts dels webs del grup (comptant només a periodistes i infografistes), amb un equip de 6 persones fent vídeo i 12 gestionant els continguts produïts per l’audiència (1.500 comentaris diaris a les notícies, 500 preguntes en les entrevistes col.lectives…). Nafría calcula que un 10% dels lectors d’ElPaís.com són actius, però assegura que la feina de filtrar les seves aportacions és ingent. Pel que fa als vídeos, publiquen uns 40 diàriament (d’agències, CNN+, Cuatro i alguns de producció pròpia), amb un èxit instantani: al febrer el conjunt de vídeos es van veure fins a 6 milions de vegades.

Aquestes xifres deixen en evidència la petitesa del mercat digital català, on Vilaweb arriba només als 300.000 usuaris únics mensuals. Com ja vam discutir en el seu moment en l’infructuós procès de creació d’una associació catalana de mitjans digitals, el mercat català té una situació completament diferent que l’espanyol i les prioritats són diferents. Tot i això, cal dir que els webs informatius catalans han recuperat l’esperit innovador al 2005-2006, després d’anys molts durs.