Utopies Digitals

Fa uns dies la gent d’Escacc em va convidar a escriure en el seu bloc de reflexió sobre l’actualitat mediàtica. Volia aportar el meu granet de sorra al debat sobre el futur del periodisme, argumentant que el gran oblidat en aquesta discussió acostuma a ser el periodisme digital, víctima de la seva manca de rendibilitat relativa i de la sacralització de la immediatesa com a principal valor de la informació a la Xarxa. L’article acabava amb un anti-decàleg d’ironia àcida que mirava de complementar el magistral decàleg de bones pràctiques que proposaven des del recent creat fòrum BCN Media Lab. El camí a seguir pot estar anant cap allà on volem que sigui el periodisme i fugint del que sabem que l’està condemnant a ser una mercaderia sense valor a Internet.

M’agrada que la Silvia Cobo digui que hauria d’escriure més a la Xarxa. Té tota la raó, sovint em deixo emportar pel ritme pausat de la recerca i em limito a publicar en els canals ortodoxes (revistes científiques, llibres), sense participar activament en el debat, intens i apassionat, que hi ha a la blocosfera i Twitter sobre el futur de la professió d’informar. Miraré de seguir el seu consell! Gràcies a ella, l’anti-decàleg s’ha llegit més enllà i la quantitat de reaccions li feien reflexionar que el que denuncia l’anti-decàleg “passa més sovint del que voldríem”.

La veritat és que cada un dels punts de l’anti-decàleg es basen en el que he observat com a investigador en aquests últims 10 anys. Una de les conclusions més doloroses a les que he arribat és que per moltes innovacions tecnològiques que incorporin els mitjans digitals, els valors de fons es mantenen invariables i l’obsessió per l’última hora unida a la manca de recursos fan que el periodisme digital tendeixi a reduir-se a la republicació de teletips d’agència. Hi ha excepcions honroses, a casa nostra i a la resta del món, però el periodisme digital mereix una reflexió seriosa per tenir un futur més digne. I no sóc l’únic que ho pensa (els infografistes també pateixen molts mals similars).

Els mitjans digitals locals, un dels àmbits que miro amb més interés i esperança, són els que estan en millor disposició de fugir de l’anti-decàleg, per la seva proximitat amb el territori que cobreixen. Però una taula rodona al Col.legi de Periodistes de Tarragona el passat 19 d’octubre constatava que tendeixen a caure en els mateixos pecats que els grans mitjans en què s’emmirallen sense necessitat.

El Rafel Luján, director del fascinant experiment de periodisme digital que és Diari de Barcelona -són dels pocs que s’atreveixen a explorar noves fronteres en les nostres contrades-, m’ha entrevistat en la seva sèrie Tecnovisions. Ens vam trobar a l’Hotel Omm (al blog del DdB teniu la crònica de l’anecdòtic making-off, un altre ingredient de periodisme fresc). Vam compartir reflexions sobre el present i futur del periodisme, i em va arrencar algunes confessions, perquè la pregunta de si tinc blog m’empeny necessàriament a pensar en el temps que no trobo per actualitzar-lo! Cada vegada tinc més la impressió que no hi ha hores suficients per viure en plenitud una vida digital i una vida “analògica”… i últimament he triat la segona!

En Rafel ve de la tele i es troba còmode darrera d’una càmera i buscant plans de recurs per convertir l’entrevista en un producte atractiu. Em va explicar que ell s’havia enredat a Internet en els 90 amb Gracianet, la veterana xarxa ciutadana de la Vila barcelonina, i que no li ha costat gens tornar-s’hi a trobar còmode en un web audiovisual com el Diari.

Tots els periodistes digitals acostumen a destacar la immediatesa d’Internet com el principal valor de la seva feina en comparació amb la premsa. I les portades dels webs informatius els donen la raó en les notícies de política i internacional. S’actualitzen al minut, a ritme de teletip d’agència. Però, què passa amb la informació local? Ahir vam fer una exploració a classe per comprovar si la informació local també rep el mateix tracte. A quarts de tres havia acabat la diada castellera de la Mercè a Tarragona, amb un fet insòlit i noticiable: els pilars caminant (que baixen de la Catedral fins a la plaça de la Font) de les dues colles grans van caure sense que l’enxaneta pogués pujar al balcó de l’Ajuntament.

Doncs bé, a les 6 de la tarda ni els mitjans digitals locals, ni els webs especialitzats en el món casteller havien parlat dels resultats de la diada. No hi havia manera de trobar a Internet què havia passat a la plaça de les Cols, no hi havia rastre de la notícia castellera del dia. En canvi, el Diari de Tarragona informava puntualment en portada de les últimes notícies internacionals, i avui encara no esmenta la diada al web ja que té la política de no bolcar a Internet tots els continguts del paper.

Els estudiants van utilitzar Google News i Huubs per rastrejar les notícies d’altres mitjans catalans i espanyols, per si de cas; van usar Dmoz.org per trobar webs especialitzats (els webs de les colles també podien haver estat una font directa d’informació, però tampoc estaven actualitzats a mitja tarda), i van buscar a Technorati i Google Blog Search per comprovar si algun blocaire s’havia avançat als mitjans. I vés per on, sí! La Mercè, una blocaire tarragonina que segueix principalment l’actualitat sardanista, va escriure puntualment a les 15:16 el titular que un bon periodista hauria posat a la crònica de la jornada: “Les llàgrimes del casteller“:

Avui, desprès de la diada castellera, quasi tots els castellers han acabat plorant, els xiquets de Tarragona i la jove dels xiquets de Tarragona, plorant perquè els seus pilars no han arribat al Ajuntament, i han caigut per el camí, i els xiquets del Serrallo i els castellers de S.Pere i S.Pau, perquè els seus pilars han arribat al Ajuntament.

Jo no esperava trobar que en aquest cas concret la blocosfera es pogués avançar als mitjans, perquè de periodistes n’hi havia uns quants a la plaça de les Cols. Però sí estava convençut que els webs informatius no s’actualitzarien fins ben entrada la tarda o la matinada. Per què? Perquè encara avui la Xarxa és un mitjà de segona categoria per a la premsa, ràdio i televisió. Perquè els recursos humans dedicats a Internet són molt magres i els periodistes “tradicionals” prioritzen la seva feina sense pensar en què també poden passar el text a Internet.

Per la seva banda, els mitjans especialitzats no poden estar a tot arreu i se centren més en la qualitat que en la immediatesa. Els blocaires tampoc són una solució fiable, ahir va haver la sort que la Mercè estava a la plaça, però no sempre hi ha una Mercè disposada a compartir el que ha viscut. Mentre ningú als mitjans digitals es plantejava publicar els resultats a les 3 de la tarda, Tarragona Ràdio va emetre en directe la diada: la ràdio va guanyar clarament la partida.

La informació local no necessita sovint la premura de la immediatesa (de fet, la informació política també guanyaria en qualitat sense l’obsessió per la immediatesa). Però dades com els resultats d’una diada castellera no costa gens posar-los a Internet al moment d’acabar, només cal una mica de planificació. Si a les redaccions el web sigués tractat amb la mateixa prioritat que el paper o l’audiovisual, cada notícia tindria la difusió que es mereix: immediata al web si ho requereix; anunciada al web i desenvolupada al paper si és una exclusiva; amb més detalls al web si és una peça multimèdia en profunditat…

Les notícies sobre la diada castellera disponibles dijous al matí:

• Tarragona Ràdio: “Per primera vegada, dues de les quatre colles han caigut en la baixada dels Pilars de la Mercè” (publicada ahir al vespre)
• El Punt: “La glòria dels modestos” (versió digital de l’article al diari, penjat de matinada)
• WebCasteller: Des de la nit d’ahir ofereixen els resultats i tres fotografies, de moment
• Xiquets de Tarragona: “El pilar de la Mercè cau a la Baixada de la Misericòrdia” (publicat ahir al vespre)

Després d’uns quants anys ensenyant periodisme digital, encara avui l’inici de curs té un cert aire d’aventura. En l’assignatura els alumnes jugaran amb un munt de tecnologies que evolucionen d’un any a un altre i cal pensar bé com integrar-les en les sessions. Per mi, la clau és posar l’accent en la producció informativa i explicar els estudiants que les tecnologies són un instrument per fer millor periodisme.

Amb l’experiència acumulada provant estratègies docents a la Universitat d’Iowa, aquest any m’atreviré a proposar els estudiants tarragonins que facin blogs periodístics especialitzats. Els demanaré una periodicitat mínima setmanal i els blogs seran un treball d’equip, amb tres autors que s’han de coordinar en els temes que tracten. Els blogs col·lectius augmenten la responsabilitat dels autors, que se senten part d’un projecte més gran que ells, i fomenten la discussió d’una estratègia de publicació que en blogs individuals pot ser més erràtica.

D’altra banda, durant el curs (l’assignatura és anual) farem sis edicions d’una revista multimèdia de caràcter monogràfic: en cada edició tractarem quatre temes informatius locals a fons, amb equips de sis persones dissenyant una estratègia de cobertura que executaran en parelles, amb càmeres de vídeo, gravadores d’àudio i càmeres de fotos disponibles per preparar el material que creguin convenient per tractar la notícia. D’aquesta manera, cada tema serà polièdric, amb diverses peces relacionades desenvolupant-lo. Utilitzarem el nou WordPress com a eina de publicació. Al blog en anglès trobareu les proves que he fet de diverses plantilles orientades a la publicació de notícies. Perquè vegin diferents gestors de continguts web (la principal eina en les redaccions digitals), publicaran els continguts també amb l’Interdum d’Editio Software (amb qui tenim un conveni de col·laboració), un programari professional dissenyat específicament per a diaris digitals. Vaig provar Joomla per fer aquest portal de notícies amb els alumnes d’Iowa, i vaig quedar molt decepcionat de la seva rigidesa i antipatia per l’usuari.

A banda d’aquests dos projectes de curs, els estudiants també faran pràctiques més puntuals per acostar-se a habilitats i eines que els han de ser útils com a periodistes digitals:

• Redacció de titulars i textos per Internet
• Ús eficient d’enllaços en notícies
• Configuració d’un servei RSS
• Creació de mapes informatius
• Producció de notícies d’última hora a partir de teletips
• Producció d’un espai informatiu multimèdia, maquetant amb HTML i CSS usant Dreamweaver
• Avaluació de continguts produïts per periodistes ciutadans
• Avaluació de reportatges multimèdia professionals
• Planificació de cobertura informativa multisuport

En totes les activitats de curs intento introduir la reflexió crítica a partir de l’anàlisi del que els alumnes estan fent, que la seva experiència pràctica els serveixi per pensar en els avantatges i inconvenients, les oportunitats i els riscos del periodisme digital contemporani.