De fet, l’iPhone és el primer exemple comercial d’una tecnologia que canviarà la manera de relacionar-nos amb els ordinadors de mà i de taula. Per què estar limitats a la busca del ratolí quan tenim deu dits? A Digitalismo porten temps seguint les últimes novetats en la recerca de les interfícies tàctils (espectacular el vídeo del prototip de Jeff Han, del MIT). En els últims mesos, aquesta tecnologia ha saltat al mercat de consum: Microsoft ja ha anunciat Surface, una taula multimèdia (via Vaca.mu) i els taiwanesos HTC ja han posat al mercat europeu la competència de l’iPhone basada en Windows Mobile (el mòbil d’Apple no arribarà fins al Nadal).

L’iPhone ha estat criticat per les seves limitacions per incorporar programes i editar arxius, quelcom que els mòbils amb Windows sí poden fer, però el que jo somio és poder tenir un híbrid portàtil (telèfon, internet, agenda, reproductor multimèdia, gestió de documents…) basat en Linux. Nokia fa temps que ofereix PDAs amb wifi però sense telèfon i ha recolzat el desenvolupament de Maemo, una versió de Gnome per a dispositius mòbils. A Ubuntu estan treballant per fer una versió de Linux mòbil més universal i Intel s’hi ha implicat en la banda del maquinari. Aquí teniu un dels prototips de pantalla principal, amb una filosofia d’interfície molt més dinàmica i rica en informació que la del menú de botons de l’iPhone:

L’inconvenient dels híbrids portàtils amb Linux de present i de futur és que no tenen telèfon i depens de la xarxa wifi per utilitzar telefonia IP. Però la hiperactivitat dels desenvolupadors d’Ubuntu és molt prometedora. Potser l’iPhone acabarà sent, simplement, una bonica joguina.

(Nota multimèdia: seguiu els enllaços en negreta per veure en acció aquestes tecnologies!)