Des de mitjans de setembre col·laboro amb el portal Comunicació 21 amb articles d’opinió sobre mitjans digitals i Internet. Des que va arrencar, fa gairebé 3 anys, C21.com es va convertir en un referent fonamental per la meva feina, la manera més segura de no perdre’m cap novetat de les tendències en el sector de la comunicació a Catalunya. Ara que estic lluny, aquesta oportunitat d’escriure anàlisis en català de forma regular em fa especial il·lusió. Em servirà per mantenir-me més en contacte amb el que passa als Països Catalans a la vegada que podré aportar una perspectiva més global, sobretot sobre el que està passant als EUA.

La veritat és que escriure per una publicació té un ingredient de compromís que farà que mi posi més sovint que en aquest bloc. Per això, i perquè pot ser complicat recuperar els articles d’opinió al portal un cop no estan a la portada, aniré reproduint aquí els titulars i primer paràgraf dels articles, perquè qui estigui interessat els pugui anar seguint. Aquests són els dos primers:

El camí cap a la confluència – 22/9/2007

M’agrada que el procés de redefinició interna que acaba d’encetar la CCRTV (algun dia CCMA) l’hagin batejat com a “confluència”. El més habitual, la tan anomenada “convergència periodística”, ha perdut significat després d’anys d’experiments arreu del món sense massa resultats tangibles per la salut financera de les empreses, les xifres d’audiència o la qualitat dels productes informatius. Benvinguda, per tant, la confluència, si aprèn dels errors de la convergència. Heus ací les lliçons d’algunes de les experiències dels últims anys.
[segueix a C21.com]

La fi de les webs de pagament? - 5/10/2007

Després de dos anys d’experiment, el New York Times ha renunciat a cobrar als internautes per la seva hemeroteca i els seus columnistes. Qualsevol article a partir de 1987 és ara d’accés gratuït. I Murdoch, el nou amo del Wall Street Journal, diu que vol fer el mateix amb el diari digital més rendible del món. El motiu de fons: la inversió en publicitat a Internet durant la primera meitat de 2007 als EUA va augmentar un 23%, fins als 10 mil milions de dòlars, i no para de créixer des de 2002. Vol dir això que els mitjans digitals ja han trobat el model de negoci ideal? Ni de bon tros, i hi ha veus que alerten del risc d’apostar-ho tot a una sola carta.
[segueix a C21.com]

No fa encara un mes que va arrencar el bloc col·lectiu Infotendencias.com, en el que una vintena d’investigadors de tot l’Estat espanyol seguim l’actualitat de l’apassionant evolució dels mitjans de comunicació. La convergència periodística és el tema central, donat que el bloc és una iniciativa del grup de recerca que fins el 2009 investigarà els factors i les conseqüències de les estratègies de coordinació i integració de mitjans informatius a Espanya.

Es tracta d’un bloc necessari, perquè hi havia ben poca oferta d’anàlisi sistemàtica de les tendències en els mitjans amb una perspectiva ibèrica. A Catalunya, Comunicació 21 fa aquesta feina de manera encomiable, però només alguns blocs individuals seguien de forma més o menys constant els mitjans estatals. Òbviament, en els temes que tractarem posarem l’atenció en experiències i publicacions de tot el món, però espero que puguem aportar dades originals del que està passant en el sistema mediàtic català i espanyol.

De fet, diversos grups multimèdia ja s’han interessat pel projecte i tenen moltes ganes de col·laborar plegats. És evident que la convergència és un procés obert en què hi ha moltes incerteses i el diàleg entre la indústria i les universitats pot ser molt útil. És apassionant formar part d’aquest moment històric!

Us convido a llegir la meva primera aportació al bloc, una síntesi de les dades disponibles sobre l’audiència activa: relativament hi ha pocs internautes que participen, però poden moure muntanyes si els periodistes es treuen la por i els accepten com a col·laboradors en un procés informatiu obert, un diàleg més que no pas la clàssica producció de notícies. És clar, que l’actitud no ho és tot: en el seminari en què vaig participar a Tampere (Finlàndia) a l’abril vam constatar que qui participa tendeix a ser sempre qui ja té més fàcil accés als mitjans, mentre que les veus excloses en els mitjans tradicionals segueixen tenint dificultats per animar-se a participar a Internet. Els periodistes tenen la responsabilitat social de dedicar esforços a incloure aquestes veus en el procés.

El projecte també m’ha servit per familiaritzar-me amb WordPress, el gestor de weblogs de codi obert, i la veritat és que si et sents còmode amb html i css pots fer meravelles per personalitzar la interfície del bloc en una sola tarda.

Aquest cap de setmana passat he estat a l’International Symposium on Online Journalism que
s’organitza des de fa vuit anys a Austin, Texas. Una oportunitat immillorable per comparar les tendències nord-americanes i les europees. I la conclusió després de sentir a la gent del NYTimes al costat dels de LeMonde.fr és que a Europa (alguns) som més autocrítics i relativitzem més els ideals.

Aquí als Estats Units segueixen parlant de la convergència de les redaccions de diaris, televisions i webs com l’únic futur possible i el periodisme ciutadà és la última moda. No vull dir que no estigui bé explorar-ho, però sempre que es sigui conscient de cap a on es camina.

Ismael Nafría, de Prisacom, va deixar ben clar que la convergència no és una prioritat pel seu grup. La vessant digital funciona de manera autònoma, amb ja més de 200 persones en plantilla, i equips que gestionen cada una de les 8 webs del grup i un nucli comú que gestiona la participació i la producció multimèdia. “Evidentment col.laborem amb els mitjans tradicionals, però la integració completa seria perjudicial per als webs”, va argumentar en la seva presentació. Jean-François Fogel, de Le Monde Interactif va reblar el clau dient que encara “no és el moment de tancar el laboratori de la web”, queda molt per madurar com per tornar a posar els webs en mans dels mitjans tradicionals.

Crec que aquests arguments són molt sòlids. Els hauran de tenir molt presents les iniciatives convergents que exploren o estudien 20 Minutos, La Vanguardia i fins i tot CCRTV. Convergir no és fàcil, i no necessàriament és la millor estratègia per fer productes de qualitat. De moment, a Espanya, els mitjans són força prudents a l’hora d’explorar la integració de redaccions i de fet es dóna principalment en mitjans petits, on la necessitat pot ser l’impulsora més que no pas l’ànim d’experimentar. És una de les conclusions provisionals de la ponència (PDF) que vaig presentar a Austin, basada en el treball d’un equip de 25 investigadors de tot l’Estat.

Alfred Hermida, de la University of British Columbia (Canadà), va explicar com els mitjans digitals britànics estan seguint la moda de posar blogs als seus webs sense saber ben bé perquè (PDF). D’altres exemples citats en un magnífic estudi de Jan Schaffer demostren que sí que hi ha aspectes positius de la participació activa de l’audiència, però només si busques altres objectius que els econòmics (generar comunitat, reforçar la relació periodistes-públic).