Utopies Digitals

Estrenem any, com sempre amb l’esperança que sigui millor que l’anterior. En la Internet catalana el 2007 va ser molt animat, però encara hi havia molts reptes pendents. A Comunicació 21 vaig analitzar just abans de Nadal els resultats del primer i esperat Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en referència a l’ús d’Internet, robant-li a Sopa de Cabra el títol de “Tot queda igual“: el creixement en el nombre d’usuaris segueix estancat i el català no és la llengua habitual en la navegació de la majoria d’internautes. Insisteixo en el que sempre he defensat: més enllà de donar visibilitat a l’espai virtual català, cal promoure continguts a la Xarxa de qualitat en català en tots els àmbits.

La ubicació de les polítiques de societat de la informació de la Generalitat en el si del Departament de Governació no està ajudant a desenvolupar estratègies integrals de promoció d’Internet: correm el risc de tornar a caure en l’error de pensar que fer arribar la Xarxa a tot arreu és suficient per fomentar l’ús d’Internet. Les subvencions del Departament de Cultura i Comunicació estan circumscrites a l’àrea dels mitjans periodístics, on queda molt camp per córrer, però d’altres àmbits que necessiten atenció urgent per promoure el català, com el teixit empresarial i comercial, tenen de moment pocs estímuls. Cal urgentment un mapa de continguts i serveis prioritaris per als usuaris catalans d’Internet que identifiqui mancances en l’oferta en llengua catalana.

La participació de l’audiència en els mitjans digitals serà l’eix central de les innovacions al 2008. Però sóc molt escèptic que realment sorgeixin iniciatives de periodisme ciutadà que canviïn la relació periodista-audiència, que busquin la seva col·laboració activa i ajudin a millorar la qualitat dels productes periodístics.

La nova CCMA va presentar a finals d’any la renovació del seu portal de notícies, rebatejat crípticament com a 3cat24.cat (jo seguiré arribant-hi picant noticies.cat), amb la participació dels usuaris com a principal aposta. És una iniciativa sense precendents entre els mitjans digitals catalans, agossarada i completa, però per madurar i generar continguts de qualitat necessitarà una implicació més activa per part de tota la redacció. La recent incorporació de la Karma Peiró, que té experiència contrastada en generació de dinàmiques participatives (a En.red.ando primer i aquest últim any a La Vanguardia) és un bon començament i ja està fent el que cal perquè tot plegat funcioni: tenir contacte directe amb els usuaris que contribueixin (per agrair-los l’aportació i suggerir-los com millorar-la) i recomanar les aportacions més interessants. Però poden anar més enllà: suggerint temes als usuaris, col·laborant amb ells per aprofundir en les notícies que dónin més de si. Ara mateix, “elmeu3cat24” sembla un espai massa aïllat de la resta del portal, tot i que tingui presència en portada.

El que no m’agrada gens és el que acaba de presentar La Vanguardia: un concurs per triar un president virtual amb el ganxo de 8.000 euros pel guanyador i una única intenció, guanyar diners a costa dels usuaris, que han de pagar 0,90 € per cada “vot” virtual enviat per SMS (”com més enviïs més possibilitats tens de guanyar”, recorda el web) i fer 3 clicks per arribar a cada pàgina del concurs, recorrent “habitacions” del palau presidencial per tal de donar més impressions de pantalla per als banners publicitaris. En un moment en què es plantegen idees agossarades (i un pèl utòpiques) com un debat online obert dels principals candidats a les eleccions espanyoles amb els internautes, la proposta de La Vanguardia és una caricatura del protagonisme dels ciutadans a Internet.

Els blocs de ciutadans en mitjans digitals són una altra opció participativa. Ja existeixen des de fa dos anys a Vilaweb (oberts a qualsevol subscriptor de MésVilaweb) i menys d’un any a La Vanguardia i El Periódico (per invitació, en aquests casos). Vilaweb en fa un ús intel·ligent, destacant en portada els articles més interessants publicats als blocs. La Vanguardia els té massa amagats, al final de la llista de blocs de periodistes. I El Periódico ha optat de moment per convidar a membres d’ONGs catalanes arreu del món a participar. Una perspectiva molt enriquidora, però també molt amagada dins del web.

Des de mitjans de setembre col·laboro amb el portal Comunicació 21 amb articles d’opinió sobre mitjans digitals i Internet. Des que va arrencar, fa gairebé 3 anys, C21.com es va convertir en un referent fonamental per la meva feina, la manera més segura de no perdre’m cap novetat de les tendències en el sector de la comunicació a Catalunya. Ara que estic lluny, aquesta oportunitat d’escriure anàlisis en català de forma regular em fa especial il·lusió. Em servirà per mantenir-me més en contacte amb el que passa als Països Catalans a la vegada que podré aportar una perspectiva més global, sobretot sobre el que està passant als EUA.

La veritat és que escriure per una publicació té un ingredient de compromís que farà que mi posi més sovint que en aquest bloc. Per això, i perquè pot ser complicat recuperar els articles d’opinió al portal un cop no estan a la portada, aniré reproduint aquí els titulars i primer paràgraf dels articles, perquè qui estigui interessat els pugui anar seguint. Aquests són els dos primers:

El camí cap a la confluència - 22/9/2007

M’agrada que el procés de redefinició interna que acaba d’encetar la CCRTV (algun dia CCMA) l’hagin batejat com a “confluència”. El més habitual, la tan anomenada “convergència periodística”, ha perdut significat després d’anys d’experiments arreu del món sense massa resultats tangibles per la salut financera de les empreses, les xifres d’audiència o la qualitat dels productes informatius. Benvinguda, per tant, la confluència, si aprèn dels errors de la convergència. Heus ací les lliçons d’algunes de les experiències dels últims anys.
[segueix a C21.com]

La fi de les webs de pagament? - 5/10/2007

Després de dos anys d’experiment, el New York Times ha renunciat a cobrar als internautes per la seva hemeroteca i els seus columnistes. Qualsevol article a partir de 1987 és ara d’accés gratuït. I Murdoch, el nou amo del Wall Street Journal, diu que vol fer el mateix amb el diari digital més rendible del món. El motiu de fons: la inversió en publicitat a Internet durant la primera meitat de 2007 als EUA va augmentar un 23%, fins als 10 mil milions de dòlars, i no para de créixer des de 2002. Vol dir això que els mitjans digitals ja han trobat el model de negoci ideal? Ni de bon tros, i hi ha veus que alerten del risc d’apostar-ho tot a una sola carta.
[segueix a C21.com]