Utopies Digitals

Avui he publicat un nou article a Comunicació 21 amb més reflexions sobre el periodisme ciutadà: “Els maldecaps del periodisme ciutadà“. I hem arrencat un blog per al Seminari Internacional de Periodisme Digital, on preveiem publicar resums en viu de les sessions. De moment, anem explicant novetats i previsions de l’esdeveniment.

El Seminari es farà en el marc de la Setmana Internacional de Mitjans Digitals, que comptarà amb una Trobada de Professionals dels Mitjans Digitals a l’edifici Neàpolis i una festa-taller de videoblogs, al bar La Carpeta Moderna. Totes dues activitats a Vilanova i la Geltrú el dissabte 17 de novembre, a les 18 i les 20 hores respectivament.

Fa uns mesos que participo en un projecte internacional per comparar el desenvolupament del periodisme ciutadà en diferents països europeus i els EUA. Ens interessa especialment explorar com els mitjans digitals “professionals” obren possibilitats perquè els ciutadans enviïn comentaris, fotografies, notícies… Es pot ser escèptic amb aquesta tendència, però és un fet que els mitjans estan explorant-la (des de la CNN fins la BBC, passant per El País) i crec que és important entendre les motivacions dels periodistes i dels ciutadans en crear i utilitzar aquests serveis, i estudiar si realment els continguts generats pels usuaris fomenten la qualitat del producte periodístic i del debat democràtic.

Molts periodistes professionals responen ràpidament que no a la hipòtesi anterior i es queixen de la feina extra que suposa gestionar els continguts enviats pels ciutadans, sempre amb la por de publicar quelcom que no és cert. Els ciutadans no tenen necessàriament l’ètica ni les rutines dels periodistes. Tot i això, els beneficis potencials del periodisme ciutadà són prou atractius com per donar-li una oportunitat:

• Els periodistes podrien recuperar més fàcilment la confiança dels ciutadans, força tocada últimament (especialment als EUA), si col.laboressin amb la seva audiència, fent més transparent el procés productiu;
• Sovint els ciutadans aportarien idees i material informatiu que sense donar-los l’oportunitat no arribaria a ser cobert pels periodistes, que no poden estar a tot arreu;
• S’augmentaria el pluralisme dels mitjans i es fomentaria la participació de la ciutadania en els debats públics, enfortint la democràcia.

Els resultats preliminars del treball d’altres investigadors i de la nostra recerca, presentats en un seminari a Tampere i en una conferència a Cardiff, suggereixen que els mitjans digitals no estan treballant en la direcció adequada per desenvolupar aquests beneficis del periodisme participatiu. Tendeixen a aïllar els periodistes de la participació ciutadana dedicant personal específic per la gestió dels continguts dels usuaris, per no destorbar els redactors. I tret d’ocasions puntuals, les aportacions dels internautes són poc rellevants per a una ciutadania madura i un periodisme més responsable.

Això pot ser degut a que els mitjans no deixen gaires opcions de participació completa en el procés productiu, segueixen relegant els ciutadans a ser audiència i els permeten reaccionar davant de les notícies publicades pels periodistes, però no volen canviar cap de les rutines establertes i obrir el procés productiu a la discussió amb els ciutadans. Un dels reptes de recerca és trobar quines fórmules de participació poden ajudar a assolir els beneficis potencials del periodisme ciutadà.

A Catalunya hi ha ben poques iniciatives de periodisme ciutadà en els mitjans digitals professionals. Per què creieu que és així? Destacaríeu algun cas interessant?

Aquestes reflexions i preguntes les debatrem a fons en el V Seminari Internacional de Periodisme Digital a Vilanova i la Geltrú el 19 i 20 de novembre, amb experts i professionals de Catalunya, Europa i EUA. Ens veiem a Vilanova!

Des de mitjans de setembre col·laboro amb el portal Comunicació 21 amb articles d’opinió sobre mitjans digitals i Internet. Des que va arrencar, fa gairebé 3 anys, C21.com es va convertir en un referent fonamental per la meva feina, la manera més segura de no perdre’m cap novetat de les tendències en el sector de la comunicació a Catalunya. Ara que estic lluny, aquesta oportunitat d’escriure anàlisis en català de forma regular em fa especial il·lusió. Em servirà per mantenir-me més en contacte amb el que passa als Països Catalans a la vegada que podré aportar una perspectiva més global, sobretot sobre el que està passant als EUA.

La veritat és que escriure per una publicació té un ingredient de compromís que farà que mi posi més sovint que en aquest bloc. Per això, i perquè pot ser complicat recuperar els articles d’opinió al portal un cop no estan a la portada, aniré reproduint aquí els titulars i primer paràgraf dels articles, perquè qui estigui interessat els pugui anar seguint. Aquests són els dos primers:

El camí cap a la confluència – 22/9/2007

M’agrada que el procés de redefinició interna que acaba d’encetar la CCRTV (algun dia CCMA) l’hagin batejat com a “confluència”. El més habitual, la tan anomenada “convergència periodística”, ha perdut significat després d’anys d’experiments arreu del món sense massa resultats tangibles per la salut financera de les empreses, les xifres d’audiència o la qualitat dels productes informatius. Benvinguda, per tant, la confluència, si aprèn dels errors de la convergència. Heus ací les lliçons d’algunes de les experiències dels últims anys.
[segueix a C21.com]

La fi de les webs de pagament? - 5/10/2007

Després de dos anys d’experiment, el New York Times ha renunciat a cobrar als internautes per la seva hemeroteca i els seus columnistes. Qualsevol article a partir de 1987 és ara d’accés gratuït. I Murdoch, el nou amo del Wall Street Journal, diu que vol fer el mateix amb el diari digital més rendible del món. El motiu de fons: la inversió en publicitat a Internet durant la primera meitat de 2007 als EUA va augmentar un 23%, fins als 10 mil milions de dòlars, i no para de créixer des de 2002. Vol dir això que els mitjans digitals ja han trobat el model de negoci ideal? Ni de bon tros, i hi ha veus que alerten del risc d’apostar-ho tot a una sola carta.
[segueix a C21.com]

El 8 i 9 de Setembre acosteu-vos a Amposta! Els amics d’àtic2a dediquen les jornades anuals al futur de la tele (programa), un tema que m’apassiona i que cada cop és més obert, amb múltiples models de producció i consum:

1) Models de producció massiva, amb diferents graus de consum personalitzat:
- La TDT, hertziana i principalment gratuïta.
- La televisió per satèl·lit i cable, de pagament.
- Els serveis IPTV i de PVR, que permeten la gestió de què i quan consumim (en vaig parlar ara fa un any).
- Reproductors IP: programes que permeten reproduir vídeos d’Internet amb gran qualitat.

2) Models de producció oberta (només a Internet, de moment):
- WebTV: YouTube, Blip.tv i qualsevol altra web que agrega vídeos enviats per usuaris (ja en comencen a haver de super especialitzades… Mireu Tocamela.cat, per exemple! -el nom està molt ben trobat-)
- Reproductors IP oberts: Com Miro, que funciona com a agregador de canals RSS al qual pots afegir els teus propis vídeos.

Jo em connectaré des d’Iowa per fer la meva intervenció el dissabte al vespre hora catalana. Explicaré els punts forts i febles de cadascun dels models i quines perspectives de futur em suggereixen. [Actualització 10/9: Al final em van demanar que parlés de periodisme ciutadà... i l'aventura de la videoconferència a ser molt gratificant!]

És una llàstima no poder estar en carn i ossos a Amposta, perquè em perdré els tallers pràctics de blocaires tan actius i posats en la matèria com Héctor Milla o Núria Masdeu. Exploreu els seus blocs a partir de l’enllaç que us suggereixo. També parlen sobre TV i Internet en català a Vida Digital, el nou blog de la CCRTVi.

[Nota al peu per la catosfera: Avui m'he adonat que la interfície de Blogger ja està en català (juntament amb 16 llengües més)! Amb Firefox detecta automàticament la llengua tant per la barra d'opcions superior dels blogs que visites com per a l'espai de gestió del teu blog. Genial!]