Fa uns dies la gent d’Escacc em va convidar a escriure en el seu bloc de reflexió sobre l’actualitat mediàtica. Volia aportar el meu granet de sorra al debat sobre el futur del periodisme, argumentant que el gran oblidat en aquesta discussió acostuma a ser el periodisme digital, víctima de la seva manca de rendibilitat relativa i de la sacralització de la immediatesa com a principal valor de la informació a la Xarxa. L’article acabava amb un anti-decàleg d’ironia àcida que mirava de complementar el magistral decàleg de bones pràctiques que proposaven des del recent creat fòrum BCN Media Lab. El camí a seguir pot estar anant cap allà on volem que sigui el periodisme i fugint del que sabem que l’està condemnant a ser una mercaderia sense valor a Internet.
M’agrada que la Silvia Cobo digui que hauria d’escriure més a la Xarxa. Té tota la raó, sovint em deixo emportar pel ritme pausat de la recerca i em limito a publicar en els canals ortodoxes (revistes científiques, llibres), sense participar activament en el debat, intens i apassionat, que hi ha a la blocosfera i Twitter sobre el futur de la professió d’informar. Miraré de seguir el seu consell! Gràcies a ella, l’anti-decàleg s’ha llegit més enllà i la quantitat de reaccions li feien reflexionar que el que denuncia l’anti-decàleg “passa més sovint del que voldríem”.
La veritat és que cada un dels punts de l’anti-decàleg es basen en el que he observat com a investigador en aquests últims 10 anys. Una de les conclusions més doloroses a les que he arribat és que per moltes innovacions tecnològiques que incorporin els mitjans digitals, els valors de fons es mantenen invariables i l’obsessió per l’última hora unida a la manca de recursos fan que el periodisme digital tendeixi a reduir-se a la republicació de teletips d’agència. Hi ha excepcions honroses, a casa nostra i a la resta del món, però el periodisme digital mereix una reflexió seriosa per tenir un futur més digne. I no sóc l’únic que ho pensa (els infografistes també pateixen molts mals similars).
Els mitjans digitals locals, un dels àmbits que miro amb més interés i esperança, són els que estan en millor disposició de fugir de l’anti-decàleg, per la seva proximitat amb el territori que cobreixen. Però una taula rodona al Col.legi de Periodistes de Tarragona el passat 19 d’octubre constatava que tendeixen a caure en els mateixos pecats que els grans mitjans en què s’emmirallen sense necessitat.
Entrades (RSS)