Confessions al Diari de Barcelona
Enviat per David dins de blocosfera, periodisme digital, personalEl Rafel Luján, director del fascinant experiment de periodisme digital que és Diari de Barcelona -són dels pocs que s’atreveixen a explorar noves fronteres en les nostres contrades-, m’ha entrevistat en la seva sèrie Tecnovisions. Ens vam trobar a l’Hotel Omm (al blog del DdB teniu la crònica de l’anecdòtic making-off, un altre ingredient de periodisme fresc). Vam compartir reflexions sobre el present i futur del periodisme, i em va arrencar algunes confessions, perquè la pregunta de si tinc blog m’empeny necessàriament a pensar en el temps que no trobo per actualitzar-lo! Cada vegada tinc més la impressió que no hi ha hores suficients per viure en plenitud una vida digital i una vida “analògica”… i últimament he triat la segona!
En Rafel ve de la tele i es troba còmode darrera d’una càmera i buscant plans de recurs per convertir l’entrevista en un producte atractiu. Em va explicar que ell s’havia enredat a Internet en els 90 amb Gracianet, la veterana xarxa ciutadana de la Vila barcelonina, i que no li ha costat gens tornar-s’hi a trobar còmode en un web audiovisual com el Diari.
Entrades (RSS)
novembre 15th, 2008 a les 12:33 am
Home, estaria bé tenir en compte la insignificant audiència del Diari de Barcelona, per contra de l’elevat cost de manteniment que li cobra a l’Ajuntament de la ciutat. Potser caldria valorar si tanta innovació és valorada per algú, no?
novembre 15th, 2008 a les 11:51 am
Gràcies pel teu comentari! És ben cert que les xifres d’audiència del DdB són molt minses. Més que un problema de format crec que poden tenir-ne un de relacions públiques: si molts internautes perceben el DdB com una despesa pública innecessària (i molts també el deuen mirar com a plataforma de propagada de l’ajuntament), és complicat que la feina dels periodistes es valori de forma neutral.
Per fer bon periodisme digital cal invertir en un equip humà amb prou gent i prou qualificada. Per mi té sentit que el DdB no aposti per competir amb els grans mitjans digitals catalans i se centri en fer informació local audiovisual. Jo no sóc de Barcelona i no segueixo el dia a dia del DdB, però no em perdo ni un vídeo de Vilaweb.tv (els rebo automàticament via iTunes). No compro la idea generalitzada que la gent només vol llegir titulars d’última hora. L’oferta disponible condiciona la demanda.