Utopies Digitals

La polèmica sobre la nova emissió limitada de TV3 a les Illes Balears se centra en paràmetres equivocats en un món globalitzat. El fet que l’emissió estigui limitada al canal internacional que només emet producció pròpia de la CCMA no hauria de preocupar els illencs, malgrat que entenc el simbolisme negatiu que té. El que s’hauria de reclamar des dels diferents territoris dels Països Catalans són unes televisions públiques que reflecteixin de forma fidel la realitat cultural catalana en la seva totalitat. I això TV3 no ho feia fins ara en les pel·lícules de Hollywood i les sèries americanes que els illencs seguiran veient a IB3.

Quan a les Balears han tingut governs espanyolistes, com el que encara hi ha al País Valencià, entenc que TV3 fos un referent on trobar la identitat pròpia que les televisions autonòmiques controlades pel PP amagaven. Però si jo fos illenc em fa l’efecte que no em sentiria reflectit a TV3 avui més enllà del mapa del temps i d’alguna referència aïllada.

En un moment en què disposem d’un espai comunicatiu català que Internet ha ajudat a consolidar per sobre de les barreres polítiques, és hora que les direccions de les televisions públiques siguin més agosarades i compromeses amb els seus ciutadans. TV3, IB3 i Canal 9 haurien de ser les televisions de tots els catalans. Això passa per aprofundir al màxim en els acords de col·laboració que s’han signat, portant-los a la coproducció d’espais informatius i de ficció en què els professionals de cada emissora treballin amb els seus col·legues de les altres cadenes per oferir a tots els habitants de territoris de parla catalana una visió comuna de la realitat política, social i cultural que comparteixen i que ara està artificialment separada per motius merament administratius.

A Internet i a la premsa hi ha mitjans que treballen amb aquests principis. Les televisions públiques (i les seves germanes radiofòniques) haurien de fer el mateix per responsabilitat col·lectiva. Incorporar a Canal 9 a aquest projecte és impossible a hores d’ara, però TV3 i IB3 poden començar a caminar en aquesta direcció. Els resultats s’haurien de veure no només en els continguts dels programes, sinó també en espais virtuals comuns, serveis a Internet compartits que esdevinguin referents de la producció audiovisual catalana.

Dimecres a les 18:30 l’associació Vegga presentarà a l’Espai Jove de Gràcia la versió 4.0 del sistema web de gestió de processos de decisió col·lectiva, Participa. Fa ja cinc anys que treballem en aquest projecte i la última versió és un salt qualitatiu important. Fa servir l’estructura del gestor de continguts LifeRay, fantàsticament modulable i senzill de configurar. Ara toca seguir promovent que entitats cíviques, ajuntaments i empreses s’animin a fer servir Participa 4.0. Creiem que l’eina facilita la presa de decisions perquè fa molt explícites les fases del procés (que cada entitat defineix al principi, a partir de models estàndard o de forma totalment personalitzada), però a més a més és radicalment horitzontal i fomenta la implicació de tots els membres en igualtat de condicions. Habermas era un idealista i nosaltres volem creure que és possible crear les condicions adequades per fer realitat el seu somni d’una democràcia basada en el consens i el debat racional entre iguals.

Al matí estaré a Mataró, en aquesta jornada sobre la situació dels mitjans digitals en els temps de crisi que corren.

El Rafel Luján, director del fascinant experiment de periodisme digital que és Diari de Barcelona -són dels pocs que s’atreveixen a explorar noves fronteres en les nostres contrades-, m’ha entrevistat en la seva sèrie Tecnovisions. Ens vam trobar a l’Hotel Omm (al blog del DdB teniu la crònica de l’anecdòtic making-off, un altre ingredient de periodisme fresc). Vam compartir reflexions sobre el present i futur del periodisme, i em va arrencar algunes confessions, perquè la pregunta de si tinc blog m’empeny necessàriament a pensar en el temps que no trobo per actualitzar-lo! Cada vegada tinc més la impressió que no hi ha hores suficients per viure en plenitud una vida digital i una vida “analògica”… i últimament he triat la segona!

En Rafel ve de la tele i es troba còmode darrera d’una càmera i buscant plans de recurs per convertir l’entrevista en un producte atractiu. Em va explicar que ell s’havia enredat a Internet en els 90 amb Gracianet, la veterana xarxa ciutadana de la Vila barcelonina, i que no li ha costat gens tornar-s’hi a trobar còmode en un web audiovisual com el Diari.

Tots els periodistes digitals acostumen a destacar la immediatesa d’Internet com el principal valor de la seva feina en comparació amb la premsa. I les portades dels webs informatius els donen la raó en les notícies de política i internacional. S’actualitzen al minut, a ritme de teletip d’agència. Però, què passa amb la informació local? Ahir vam fer una exploració a classe per comprovar si la informació local també rep el mateix tracte. A quarts de tres havia acabat la diada castellera de la Mercè a Tarragona, amb un fet insòlit i noticiable: els pilars caminant (que baixen de la Catedral fins a la plaça de la Font) de les dues colles grans van caure sense que l’enxaneta pogués pujar al balcó de l’Ajuntament.

Doncs bé, a les 6 de la tarda ni els mitjans digitals locals, ni els webs especialitzats en el món casteller havien parlat dels resultats de la diada. No hi havia manera de trobar a Internet què havia passat a la plaça de les Cols, no hi havia rastre de la notícia castellera del dia. En canvi, el Diari de Tarragona informava puntualment en portada de les últimes notícies internacionals, i avui encara no esmenta la diada al web ja que té la política de no bolcar a Internet tots els continguts del paper.

Els estudiants van utilitzar Google News i Huubs per rastrejar les notícies d’altres mitjans catalans i espanyols, per si de cas; van usar Dmoz.org per trobar webs especialitzats (els webs de les colles també podien haver estat una font directa d’informació, però tampoc estaven actualitzats a mitja tarda), i van buscar a Technorati i Google Blog Search per comprovar si algun blocaire s’havia avançat als mitjans. I vés per on, sí! La Mercè, una blocaire tarragonina que segueix principalment l’actualitat sardanista, va escriure puntualment a les 15:16 el titular que un bon periodista hauria posat a la crònica de la jornada: “Les llàgrimes del casteller“:

Avui, desprès de la diada castellera, quasi tots els castellers han acabat plorant, els xiquets de Tarragona i la jove dels xiquets de Tarragona, plorant perquè els seus pilars no han arribat al Ajuntament, i han caigut per el camí, i els xiquets del Serrallo i els castellers de S.Pere i S.Pau, perquè els seus pilars han arribat al Ajuntament.

Jo no esperava trobar que en aquest cas concret la blocosfera es pogués avançar als mitjans, perquè de periodistes n’hi havia uns quants a la plaça de les Cols. Però sí estava convençut que els webs informatius no s’actualitzarien fins ben entrada la tarda o la matinada. Per què? Perquè encara avui la Xarxa és un mitjà de segona categoria per a la premsa, ràdio i televisió. Perquè els recursos humans dedicats a Internet són molt magres i els periodistes “tradicionals” prioritzen la seva feina sense pensar en què també poden passar el text a Internet.

Per la seva banda, els mitjans especialitzats no poden estar a tot arreu i se centren més en la qualitat que en la immediatesa. Els blocaires tampoc són una solució fiable, ahir va haver la sort que la Mercè estava a la plaça, però no sempre hi ha una Mercè disposada a compartir el que ha viscut. Mentre ningú als mitjans digitals es plantejava publicar els resultats a les 3 de la tarda, Tarragona Ràdio va emetre en directe la diada: la ràdio va guanyar clarament la partida.

La informació local no necessita sovint la premura de la immediatesa (de fet, la informació política també guanyaria en qualitat sense l’obsessió per la immediatesa). Però dades com els resultats d’una diada castellera no costa gens posar-los a Internet al moment d’acabar, només cal una mica de planificació. Si a les redaccions el web sigués tractat amb la mateixa prioritat que el paper o l’audiovisual, cada notícia tindria la difusió que es mereix: immediata al web si ho requereix; anunciada al web i desenvolupada al paper si és una exclusiva; amb més detalls al web si és una peça multimèdia en profunditat…

Les notícies sobre la diada castellera disponibles dijous al matí:

• Tarragona Ràdio: “Per primera vegada, dues de les quatre colles han caigut en la baixada dels Pilars de la Mercè” (publicada ahir al vespre)
• El Punt: “La glòria dels modestos” (versió digital de l’article al diari, penjat de matinada)
• WebCasteller: Des de la nit d’ahir ofereixen els resultats i tres fotografies, de moment
• Xiquets de Tarragona: “El pilar de la Mercè cau a la Baixada de la Misericòrdia” (publicat ahir al vespre)