Reflexió sobre el cas Wikileaks publicada al Diari de Tarragona el 12 de desembre de 2010. Coincideixo força, per una vegada, amb l’opinió de Manuel Castells i Dave Winer. Recomano que mireu els vídeos del debat d’urgència que va convocar el Personal Democracy Forum dissabte.

Els líders de mig món tremolen. S’ha acabat l’era del secretisme com a eina per fer política en el món contemporani. Wikileaks utilitza la tecnologia d’Internet per fer més fàcil que mai una de les accions informatives més incòmodes: Destapar delictes comesos per governs sota la impunitat del secretisme. Persones valentes i íntegres dins d’aquestes institucions poden enviar al polèmic web de manera segura i anònima els documents comprometedors. La digitalització de les comunicacions fa que sigui més fàcil capturar i revelar aquesta informació confidencial.

La missió de Wikileaks reforça la qualitat de les nostres democràcies i així ho han entès els mitjans de comunicació més importants del món (del New York Times a Le Monde), que han col·laborat en analitzar i difondre les dades. En política, la discreció és justificable en molts casos, però no per cometre delictes. Wikileaks té tota l’autoritat moral per revelar aquest tipus de secrets. És paradoxal que la reacció airada dels governs s’hagi produit amb la filtració d’uns documents de les ambaixades nord-americanes que no exposen grans escàndols. El que temen és que hi haurà més, que la bola de neu de la transparència ja no es pugui aturar.

Més enllà de la persecució del líder visible, Julian Assange, a mig termini resulta molt preocupant la voluntat dels EUA d’impedir que Wikileaks tingui presència a Internet. Ho van aconseguir per unes hores, però de seguida milers de voluntaris van ajudar a reproduir la informació en servidors web de tot el món: Avui dia Internet funciona de forma molt descentralitzada i la censura total és inviable.

Però ja fa temps que governs i empreses de telecomunicacions busquen maneres de controlar la Xarxa. Les reformes legislatives són una via poc eficaç, però que fins i tot el govern Zapatero està promovent, per legitimar el tancament de webs “il·legals”. I hi ha propostes per acabar amb la “neutralitat” d’Internet, donant prioritat a webs “de confiança” en la seva distribució als consumidors i marginant els altres webs. Wikileaks pot ser l’excusa per acabar amb la internet lliure, i no ens podem permetre que passi. Per sort som molts lluitant per aquesta llibertat.

Comments Sense comentaris »

Fa uns dies la gent d’Escacc em va convidar a escriure en el seu bloc de reflexió sobre l’actualitat mediàtica. Volia aportar el meu granet de sorra al debat sobre el futur del periodisme, argumentant que el gran oblidat en aquesta discussió acostuma a ser el periodisme digital, víctima de la seva manca de rendibilitat relativa i de la sacralització de la immediatesa com a principal valor de la informació a la Xarxa. L’article acabava amb un anti-decàleg d’ironia àcida que mirava de complementar el magistral decàleg de bones pràctiques que proposaven des del recent creat fòrum BCN Media Lab. El camí a seguir pot estar anant cap allà on volem que sigui el periodisme i fugint del que sabem que l’està condemnant a ser una mercaderia sense valor a Internet.

M’agrada que la Silvia Cobo digui que hauria d’escriure més a la Xarxa. Té tota la raó, sovint em deixo emportar pel ritme pausat de la recerca i em limito a publicar en els canals ortodoxes (revistes científiques, llibres), sense participar activament en el debat, intens i apassionat, que hi ha a la blocosfera i Twitter sobre el futur de la professió d’informar. Miraré de seguir el seu consell! Gràcies a ella, l’anti-decàleg s’ha llegit més enllà i la quantitat de reaccions li feien reflexionar que el que denuncia l’anti-decàleg “passa més sovint del que voldríem”.

La veritat és que cada un dels punts de l’anti-decàleg es basen en el que he observat com a investigador en aquests últims 10 anys. Una de les conclusions més doloroses a les que he arribat és que per moltes innovacions tecnològiques que incorporin els mitjans digitals, els valors de fons es mantenen invariables i l’obsessió per l’última hora unida a la manca de recursos fan que el periodisme digital tendeixi a reduir-se a la republicació de teletips d’agència. Hi ha excepcions honroses, a casa nostra i a la resta del món, però el periodisme digital mereix una reflexió seriosa per tenir un futur més digne. I no sóc l’únic que ho pensa (els infografistes també pateixen molts mals similars).

Els mitjans digitals locals, un dels àmbits que miro amb més interés i esperança, són els que estan en millor disposició de fugir de l’anti-decàleg, per la seva proximitat amb el territori que cobreixen. Però una taula rodona al Col.legi de Periodistes de Tarragona el passat 19 d’octubre constatava que tendeixen a caure en els mateixos pecats que els grans mitjans en què s’emmirallen sense necessitat.

Comments Sense comentaris »

La polèmica sobre la nova emissió limitada de TV3 a les Illes Balears se centra en paràmetres equivocats en un món globalitzat. El fet que l’emissió estigui limitada al canal internacional que només emet producció pròpia de la CCMA no hauria de preocupar els illencs, malgrat que entenc el simbolisme negatiu que té. El que s’hauria de reclamar des dels diferents territoris dels Països Catalans són unes televisions públiques que reflecteixin de forma fidel la realitat cultural catalana en la seva totalitat. I això TV3 no ho feia fins ara en les pel·lícules de Hollywood i les sèries americanes que els illencs seguiran veient a IB3.

Quan a les Balears han tingut governs espanyolistes, com el que encara hi ha al País Valencià, entenc que TV3 fos un referent on trobar la identitat pròpia que les televisions autonòmiques controlades pel PP amagaven. Però si jo fos illenc em fa l’efecte que no em sentiria reflectit a TV3 avui més enllà del mapa del temps i d’alguna referència aïllada.

En un moment en què disposem d’un espai comunicatiu català que Internet ha ajudat a consolidar per sobre de les barreres polítiques, és hora que les direccions de les televisions públiques siguin més agosarades i compromeses amb els seus ciutadans. TV3, IB3 i Canal 9 haurien de ser les televisions de tots els catalans. Això passa per aprofundir al màxim en els acords de col·laboració que s’han signat, portant-los a la coproducció d’espais informatius i de ficció en què els professionals de cada emissora treballin amb els seus col·legues de les altres cadenes per oferir a tots els habitants de territoris de parla catalana una visió comuna de la realitat política, social i cultural que comparteixen i que ara està artificialment separada per motius merament administratius.

A Internet i a la premsa hi ha mitjans que treballen amb aquests principis. Les televisions públiques (i les seves germanes radiofòniques) haurien de fer el mateix per responsabilitat col·lectiva. Incorporar a Canal 9 a aquest projecte és impossible a hores d’ara, però TV3 i IB3 poden començar a caminar en aquesta direcció. Els resultats s’haurien de veure no només en els continguts dels programes, sinó també en espais virtuals comuns, serveis a Internet compartits que esdevinguin referents de la producció audiovisual catalana.

Comments Sense comentaris »

Dimecres a les 18:30 l’associació Vegga presentarà a l’Espai Jove de Gràcia la versió 4.0 del sistema web de gestió de processos de decisió col·lectiva, Participa. Fa ja cinc anys que treballem en aquest projecte i la última versió és un salt qualitatiu important. Fa servir l’estructura del gestor de continguts LifeRay, fantàsticament modulable i senzill de configurar. Ara toca seguir promovent que entitats cíviques, ajuntaments i empreses s’animin a fer servir Participa 4.0. Creiem que l’eina facilita la presa de decisions perquè fa molt explícites les fases del procés (que cada entitat defineix al principi, a partir de models estàndard o de forma totalment personalitzada), però a més a més és radicalment horitzontal i fomenta la implicació de tots els membres en igualtat de condicions. Habermas era un idealista i nosaltres volem creure que és possible crear les condicions adequades per fer realitat el seu somni d’una democràcia basada en el consens i el debat racional entre iguals.

Al matí estaré a Mataró, en aquesta jornada sobre la situació dels mitjans digitals en els temps de crisi que corren.

Comments Sense comentaris »